PROGRAMA 5 – CINEMA

Muses amb Traça torna amb el 5è programa dedicat al CINEMA!

Ens agrada sorprendre, per això, hem donat el tret de sortida a una nova secció dins el programa: “El Retrat“. En ella, us presentem a Arantxa Zunzunegui, productora de Fausto Producciones: l’exemple d’una dona que defuig la rutina. Després, entrevistem a Neus Ballús, directora de la pel·lícula “La Plaga” i guanyadora de quatre premis Gaudí el passat 2014, que farà un recorregut per la seva experiència com a dona en el món del cinema. Finalment, també hem assistit a la 23ª Mostra Internacional de Films de Dones a Barcelona, on hem parlat amb una de les seves organitzadores, Marta Nieto, que ens explicarà les raons per les quals va sorgir aquest festival i quins són els resultats que s’han aconseguit. Igualment podreu gaudir l’entrevista a Adele Tulli, directora del documental “Menopausa Rebel” i de la seva protagonista, Therèse Clerc, fundadora de la Maison Baba Yaga. Totes dues ens ajudaràn a entendre la vellesa femenina d’una altra manera.

Llums, claqueta i…ACCIÓ!

Muses amb traça vam entrevistar a la directora Neus Ballus. / Font: Muses amb Traça

El Retrat d’Arantxa Zunzunegui

Entrevistem a Thérèse Clerc, protagonista de “Menopausa rebel”. / Font: Muses amb Traça

Adèle Tulli, directora de “Menopausa rebel”. / Font: Muses amb Traça

Notícies relacionades:
– El Retrat: Arantxa Zunzunegui
– Neus Ballús: “La figura de la dona com a cineasta ha estat sempre tapada”
– La 23ª Mostra Internacional de Dones arriba a Barcelona
– Dones, càmeres i… ACCIÓ!
– El Retrat, la nova secció de Muses amb Traça

Laura Borràs: “A una dona sempre se li pregunta com compagina la vida familiar amb la laboral”

Laura Borràs, directora de la Insititució de les Lletres Catalanes. Font: Hermeneia

Laura Borràs, actual directora de la Institució de les Lletres Catalanes, és una apassionada de la literatura i de la reivindicació dels drets de la dona. Llicenciada en filologia catalana, doctora en filologia romàncica i professora a la Universitat de Barcelona des de 1995, ha publicat llibres, articles i treballs sobre diversos àmbits culturals, com el cinema o el teatre. La seva activitat literària li ha permès ser guardonada amb diversos premis, com la Distinció de Jove Investigador de la Generalitat de Catalunya.

En aquesta entrevista per a Muses amb Traça, Borràs explica les desigualtats de gènere que encara existeixen en el món de la literatura. També reivindica la representació femenina en tots els àmbits, com en els jurats de certàmens poètics o literaris, i ens parla de com la maternitat i una professió encara es considera incompatible en la vida de les dones.

Notícies relacionades:
– Sant Jordi 2015
–Programa especial: Dia Internacional de les Dones 2015
–Taula rodona: especial Dia de la Dona. Quin és el paper dels mitjans de comunicació?

Programa 4 – ESPORT

Ja tenim aquí el quart programa dedicat a l’ESPORT! Comencem fent una ullada a la història femenina de l’esport, des dels inicis dels Jocs Olímpics fins als referents més actuals. Seguidament, entrevistem a Marta Bach, jugadora de waterpolo i una de les campiones de la selecció espanyola de waterpolo femení, que van aconseguir la plata als Jocs Olímpics de Londres 2012 i l’or als Mundials de Natació de Barcelona 2013. I, finalment, us explicarem quina és la situació actual de l’esport femení a partir de l’experiència de dues noies molt joves, la Sara Carmona i Georgina Boixereu que juguen, respectivament, a rugby i a futbol. Quins estereotips s’han trobat? Quines desigualtats existeixen entre els nois i les noies que volen començar a obrir-se camí en l’esport? No us ho perdeu!

Marta Bach durant un entrenament. / Font: Muses amb Traça

Foto durant l’entrevista a Marta Bach per Muses amb Traça. / Font: Muses amb Traça

Entrenament de les jugadores de rugby de la UPF. / Font: Muses amb Traça

L’equip de futbol femení de Begues just abans de començar l’entrenament. / Font: Muses amb Traça

No us perdeu el programa que dediquem a l’esport femení! / Font: Muses amb Traça

Notícies relacionades:
– Dones a la carrera
– Marta Bach: “Per una nena, ja no és sincro o natació, ara també hi ha el waterpolo”
– I a tu, ¿què et van dir quan vas començar?
– Laia Sanz: “Encara queda camí per fer”

Marta Bach: “Per una nena, ja no és sincro o natació, ara també hi ha el waterpolo”

Entrevistem a Marta Bach, una de les campiones de la selecció espanyola de waterpolo. / Font: Muses amb Traça

Riallera, sincera i propera en tot moment. Així és Marta Bach, jugadora de waterpolo i una de les campiones de la selecció espanyola de waterpolo femení, que van aconseguir la plata als Jocs Olímpics de Londres 2012 i l’or als Mundials de Natació de Barcelona 2013.

Una mataronina nascuda al 1993 que des de petita li ha agradat fer moltes coses, des de ser castellera fins a fer teatre, però que un dia va descobrir el que podria ser la seva gran passió: el waterpolo. Tenia 9 anys quan va descobrir aquest esport, però qui li anava a dir que el somni de poder jugar professionalment al waterpolo i arribar a la categoria més important es faria realitat. I un dels punts més alts i significatius de la seva carrera esportiva, va ser arribar, amb tan sols 19 anys, a jugar uns Jocs Olímpics, però no només això, sinó aconseguir la plata.

Actualment té 22 anys i està estudiant Farmàcia, cosa que compagina amb els entrenaments tant per al seu equip, el Club Natació Mataró, així com per la selecció espanyola que ja es prepara per als Jocs de 2016 a Río de Janeiro. Muses amb Traça em pogut assistir a un dels seus entrenaments a Mataró per poder-la veure en acció i poder descobrir més sobre aquesta jove campiona.

Marta Bach és un exemple d’esforç i constància, que afirma que, sobretot des dels Jocs de Londres, l’esport femení “està vivint un moment de gràcia”, perquè “portem molt de temps lluitant perquè se’ns valori més i, tot i que encara queda per fer, mica en mica anem pujant esglaons per arribar al mateix nivell que els nois”.

Marta Bach durant un entrenament. / Font: Muses amb Traça

Perquè Marta Bach i la resta de noies de la selecció de waterpolo, les “guerreres“, tal i com també se les anomena, han trencat i estan trencant moltes barreres en la percepció que la societat té de l’esport i la dona i continuen lluitant per aconseguir els mateixos drets i reconeixements que els homes.

Si voleu saber més sobre la Marta Bach no us perdeu l’entrevista completa al programa de Muses amb Traça dedicat a l’esport.

I aquí us deixem el vídeo per si voleu veure-la en imatges!

Galeria d’imatges:

[gigya src=”https://photos.gstatic.com/media/slideshow.swf” width=”600″ height=”400″ flashvars=”host=picasaweb.google.com&noautoplay=1&hl=es&feat=flashalbum&RGB=0x000000&feed=https%3A%2F%2Fpicasaweb.google.com%2Fdata%2Ffeed%2Fapi%2Fuser%2F102078841671340785230%2Falbumid%2F6133583754510935729%3Falt%3Drss%26kind%3Dphoto%26hl%3Des”]

I a tu, ¿què et van dir quan vas començar?

Els esports sempre han estat dominat pels homes. Poc a poc, i amb moltes dificultats, les dones han aconseguit fer-se un lloc en aquest món. Però, malgrat això, continuen havent-hi grans desigualtats entre els equips masculins i femenins i les reaccions de l’entorn de les jugadores també són molt diferents.

Georgina Boixereu, capitana de l’equip de futbol femení de Begures. / Font: Muses amb Traça

Sara Carmona, capitana de l’equip de rugby femení de la UPF. / Font: Muses amb Traça

La Georgina Boixereu, capitana de l’equip de futbol femení del C.F.Begues, ens ha explicat com va sorgir l’equip femení: ho van demanar elles! Tot i així, la importància que se’ls hi dóna als homes continua sent molt més alta que a les dones. Un exemple el trobem alhora de pagar: “Nosaltres som el primer equip femení i nosaltres paguem quota com si fóssim futbol base, mentre que el primer equip masculí no paga res”.

L’altra capitana que hem entrevistat, en aquest cas de l’equip de rugby femení de la Universitat Pompeu Fabra, Sara Carmona, té molt clar que, tot i que el rugby en va ple d’estereotips totalment erronis quan es relaciona amb la dona, a ella no li importa: “Que un home que practiqui aquest esport es veu més atractiu que una dona que faci rugby, que ho relacionen amb quelcom vulgar. Això sí, a mi, no m’importa” .

Teniu ganes de més? Doncs no us perdeu el programa de ràdio que dediquem a l’esport i aquest vídeo que Muses amb Traça ha preparat amb les entrevistes completes i imatges dels entrenaments dels equips capitanejats per la Georgina i la Sara!

Galeria d’imatges:

“Estimar no fa mal” en imatges!

No us perdeu el reportatge audiovisual del concert “Estimar no fa mal”, amb entrevistes a algunes de les cantants que hi van participar, així com també d’Albert Domènech, presentador de l’acte, i Montse Gatell, Presidenta de l’Institut Català de les Dones.

Notícies relacionades:
– Alcem la veu: estimar no fa mal!

Alcem la veu: estimar no fa mal!

Logotip del concert “Estimar no fa mal”.

Són les sis de la tarda. Estem a Sant Cugat, a l’Auditori, on en menys d’una hora començarà un concert que agruparà les millors veus femenines del país per una bona causa: alçar la veu en contra de la violència de gènere. Aquest és el leitmotiv del concert “Estimar no fa mal” en el marc de la Gira Acustik, organitzat per La Vanguardia i la Plataforma Unitària contra la Violència de Gènere, juntament amb el suport de l’Institut Català de les Dones.

Compte enrere i Cantabile entra a l’escenari. Un inici amb força que avança el que ens espera en aquest concert ple d’emocions i sense cap seient lliure: la sala és plena per tots els racons. Llavors apareixen els presentadors amb un actiu energètic Albert Domènech.

Marion Harper durant l’actuació. / Font: Muses amb Traça.

Donen pas a totes les veus femenines unides per la causa, d’una en una per transmetre el seu missatge en forma de cançó. Marion Harper, sofisticada i natural, és la primera solista a trepitjar l’escenari. Darrere d’ella, les delicades notes que toca al piano Victòria Riba, emocionen al públic sencer: la cançó que dedica a la seva mare ens posa els sentiments a flor de pell. Amb una veu delicada però amb força a la vegada, Marta Aguilera ens convida a trobar-nos a nosaltres mateixes a través de la música.

Ens presenten a en Quim Llisorgas un noi d’aquells que les Muses estem d’acord en definir com excepcional. Excepcional presentador i excepcional actor. Tardem pocs minuts a adonar-nos de què es tracta d’un noi que val molt la pena. Ens explica perquè estimar no fa mal.

La revolució comença amb els primers concordes: The Mamzelles prenen l’escenari. Omplen la sala d’energia, vitalitat i ens conviden a perdre el control: són l’impetu personificat.

The Mamzelles va interpretar dues cançons del seu nou CD, “Totem”. / Font: Muses amb Traça.

Joana Serrat ens torna la calma amb una veu melodiosa i tranquil·la, deixant pas a una animada Judit Nedderman que aconsegueix que tota la sala canti amb ella. Tot un èxit.

Izha va emocionar a tot el públic amb la seva veu. / Font: Muses amb Traça.

Els presentadors de la gala, tornen a fer acte de presència a l’escenari per donar pas a la que es coneix com a la reina del R&B català: Izah. Una veu profunda, delicada i treballada canta per a unir-nos a tots en una lluita que fa anys que hauria d’estar eradicada: estimar és inofensiu.

Lidia Guevara, una noia de gran somriure i que canta sobre herois anònims al ritme d’un “Payaso Supersónico” ens dóna la clau per a aquells dies en què ens sentim esgotats: sempre hi ha algú, encara que no ho pensis, que estarà allà per tu.

Albert Domènech, el presentador més ens presenta La Porta dels Somnis, el grup de Sant Cugat que cantarà per última vegada als escenaris per una causa justa i necessària.

Cantaran com els altres per recordar-nos que ESTIMAR NO FA MAL.

Foto de família al final d’aquest concert en contra de la violència de gènere. / Font: Muses amb Traça

No us perdeu la nostra galeria de fotografies del concert!

Notícies relacionades:
– “Estimar no fa mal” en imatges!

Programa 3 – MÚSICA

Arriba el tercer programa, el qual hem dedicat a la MÚSICA!

En aquest tercer programa parlarem de MÚSICA. Comencem fent un repàs de les dones que més han marcat la història de la música. Després entrevistem a dues de les components de The Mamzelles (dues d’elles, la Paula Ribó i la Paula Malia), un dels grups musicals revelació dels darrers anys a Catalunya i descobrirem què s’amaga darrera les seves perruques negres amb sorpresa inclosa! I, finalment, us explicarem quina és la situació actual de la indústria discogràfia a partir dels testimonis de tres artistes ben diferents: Victòria Quingles, Marion Harper i Mónica Naranjo.

No us ho perdeu!

Foto durant l’entrevista a The Mamzelles. / Foto: Muses amb Traça.

Paula Ribó i Paula Malia, durant l’entrevista de Muses amb Traça. / Foto: Muses amb Traça.

Foto durant una entrevista a Catalunya Ràdio. Foto: Laura Bernis (2014)

Marion Harper, una de les entrevistades en la nostra crònica. Font: blog.

Victòria Quingles, durant un concert a Mallorca. Font: Diari de Mallorca.

Notícies relacionades:
– Veus que han marcat la història
– The Mamzelles: “els missatges, de vegades, espanten als homes”
– Indústria de la música, com fer-s’hi un lloc?

Programa 2 – TEATRE

Us deixem el nostre segon programa, el qual hem dedicat al TEATRE!

Començarem fent un repàs històric de les dames més influents del teatre, un espai que, originariament, estava reservat als homes. Després ens traslladarem al teatre Poliorama, on s’està representant l’obra “Polònia. El Musical” per entrevistar a una de les seves actrius, l’Anna Bertrán, amb qui parlarem sobre la seva trajectòria amb sorpresa inclosa. I, per acabar, us parlarem de l’Escola Memory, escola de dansa, teatre i teatre musical, fundada per l’actriu Àngels Gonyalons, a la que també vam entrevistar perquè ens expliqués de primera mà l’origen d’aquest projecte i ens digués quin és el secret de la seva formació.

No us ho perdeu!

Muses amb Traça entrevista a Àngels Gonyalons.

Muses amb Traça entrevista a Anna Bertran, una de les actrius de “Polònia. El Musical”.

L’equip de Muses amb Traça amb Anna Bertran!

D’esquerra a dreta: Laura Bernis, Jara Bravo, Àngels Gonyalons i Irina Barnés.

Notícies relacionades:
– Dones que han canviat l’escenari
– Anna Bertran: “La gent necessita més que mai riure”
– Escola Memory: Un espai on la música, la dansa i el teatre són els protagonistes

Escola Memory: Un espai on la música, la dansa i el teatre són els protagonistes

L’Escola Memory es va inaugurar l’any 1992 a Barcelona per oferir a les persones on espai on poder desenvolupar la dansa, el cant, la música i el teatre, de text o musical. El centre seguía el model del famós centre Performing Arts La Guardia de Nova York i ràpidament es va convertir en un lloc sense precedents a Catalunya i a Espanya.

Àngels Gonyalons actriu i directora de l’Escola Memory. / Font: Muses amb Traça

Una de les seves fundadores i actuals directores, Àngels Gonyalons, assegura que intenten “mantenir un equilibri entre la part del negoci que s’ha de mantenir, el rigor i la professionalitat” i afegeix que els profesors de la Memory “són persones en actiu, perquè això és un ofici i un ofici on millor se n’aprenen es al costat dels mestres que el fan”.

També Àngels Gonyalons, que compagina aquesta tasca de directora amb la faceta d’actriu, explica que l’objectiu de l’Escola no és només posar a l’abast dels artistes una formació acadèmica, sinó formar “actors i públic, que en sàpiguen, però pel que fa als actors formem actors per fer teatre […] perquè aquesta és la manera de prestigiar al gènere, la gent moltes vegades creu que cantant ja en te prou, i probablement n’haurà tingut prou per treballar, però no es fa així una carrera”.

Actualment, l’Escola Memory, situada al c/ Valencia, 293, s’ha consolidat com a centre de formació integral per a adults, joves i nens, convertint-se en referent d’actors, cantants i ballarins.

No us perdeu la crònica de l’Escola Memory que vam fer al programa de Muses amb Traça dedicat al teatre.

Muses amb Traça entrevista a Àngels Gonyalons.

Àngels Gonyalons durant l’entrevista al Teatre Tívoli.

D’esquerra a dreta: Laura Bernis, Jara Bravo, Àngels Gonyalons i Irina Barnés.

Cartell promocional de “Sister Act” on Àngels Gonyalons és una de les protagonistes.

Interior del Teatre Tívoli

Àngels Gonyalons actualment en cartell per “Sister Act” al Tívoli.