Programa 4 – ESPORT

Ja tenim aquí el quart programa dedicat a l’ESPORT! Comencem fent una ullada a la història femenina de l’esport, des dels inicis dels Jocs Olímpics fins als referents més actuals. Seguidament, entrevistem a Marta Bach, jugadora de waterpolo i una de les campiones de la selecció espanyola de waterpolo femení, que van aconseguir la plata als Jocs Olímpics de Londres 2012 i l’or als Mundials de Natació de Barcelona 2013. I, finalment, us explicarem quina és la situació actual de l’esport femení a partir de l’experiència de dues noies molt joves, la Sara Carmona i Georgina Boixereu que juguen, respectivament, a rugby i a futbol. Quins estereotips s’han trobat? Quines desigualtats existeixen entre els nois i les noies que volen començar a obrir-se camí en l’esport? No us ho perdeu!

Marta Bach durant un entrenament. / Font: Muses amb Traça

Foto durant l’entrevista a Marta Bach per Muses amb Traça. / Font: Muses amb Traça

Entrenament de les jugadores de rugby de la UPF. / Font: Muses amb Traça

L’equip de futbol femení de Begues just abans de començar l’entrenament. / Font: Muses amb Traça

No us perdeu el programa que dediquem a l’esport femení! / Font: Muses amb Traça

Notícies relacionades:
– Dones a la carrera
– Marta Bach: “Per una nena, ja no és sincro o natació, ara també hi ha el waterpolo”
– I a tu, ¿què et van dir quan vas començar?
– Laia Sanz: “Encara queda camí per fer”

Marta Bach: “Per una nena, ja no és sincro o natació, ara també hi ha el waterpolo”

Entrevistem a Marta Bach, una de les campiones de la selecció espanyola de waterpolo. / Font: Muses amb Traça

Riallera, sincera i propera en tot moment. Així és Marta Bach, jugadora de waterpolo i una de les campiones de la selecció espanyola de waterpolo femení, que van aconseguir la plata als Jocs Olímpics de Londres 2012 i l’or als Mundials de Natació de Barcelona 2013.

Una mataronina nascuda al 1993 que des de petita li ha agradat fer moltes coses, des de ser castellera fins a fer teatre, però que un dia va descobrir el que podria ser la seva gran passió: el waterpolo. Tenia 9 anys quan va descobrir aquest esport, però qui li anava a dir que el somni de poder jugar professionalment al waterpolo i arribar a la categoria més important es faria realitat. I un dels punts més alts i significatius de la seva carrera esportiva, va ser arribar, amb tan sols 19 anys, a jugar uns Jocs Olímpics, però no només això, sinó aconseguir la plata.

Actualment té 22 anys i està estudiant Farmàcia, cosa que compagina amb els entrenaments tant per al seu equip, el Club Natació Mataró, així com per la selecció espanyola que ja es prepara per als Jocs de 2016 a Río de Janeiro. Muses amb Traça em pogut assistir a un dels seus entrenaments a Mataró per poder-la veure en acció i poder descobrir més sobre aquesta jove campiona.

Marta Bach és un exemple d’esforç i constància, que afirma que, sobretot des dels Jocs de Londres, l’esport femení “està vivint un moment de gràcia”, perquè “portem molt de temps lluitant perquè se’ns valori més i, tot i que encara queda per fer, mica en mica anem pujant esglaons per arribar al mateix nivell que els nois”.

Marta Bach durant un entrenament. / Font: Muses amb Traça

Perquè Marta Bach i la resta de noies de la selecció de waterpolo, les “guerreres“, tal i com també se les anomena, han trencat i estan trencant moltes barreres en la percepció que la societat té de l’esport i la dona i continuen lluitant per aconseguir els mateixos drets i reconeixements que els homes.

Si voleu saber més sobre la Marta Bach no us perdeu l’entrevista completa al programa de Muses amb Traça dedicat a l’esport.

I aquí us deixem el vídeo per si voleu veure-la en imatges!

Galeria d’imatges:

[gigya src=”https://photos.gstatic.com/media/slideshow.swf” width=”600″ height=”400″ flashvars=”host=picasaweb.google.com&noautoplay=1&hl=es&feat=flashalbum&RGB=0x000000&feed=https%3A%2F%2Fpicasaweb.google.com%2Fdata%2Ffeed%2Fapi%2Fuser%2F102078841671340785230%2Falbumid%2F6133583754510935729%3Falt%3Drss%26kind%3Dphoto%26hl%3Des”]

I a tu, ¿què et van dir quan vas començar?

Els esports sempre han estat dominat pels homes. Poc a poc, i amb moltes dificultats, les dones han aconseguit fer-se un lloc en aquest món. Però, malgrat això, continuen havent-hi grans desigualtats entre els equips masculins i femenins i les reaccions de l’entorn de les jugadores també són molt diferents.

Georgina Boixereu, capitana de l’equip de futbol femení de Begures. / Font: Muses amb Traça

Sara Carmona, capitana de l’equip de rugby femení de la UPF. / Font: Muses amb Traça

La Georgina Boixereu, capitana de l’equip de futbol femení del C.F.Begues, ens ha explicat com va sorgir l’equip femení: ho van demanar elles! Tot i així, la importància que se’ls hi dóna als homes continua sent molt més alta que a les dones. Un exemple el trobem alhora de pagar: “Nosaltres som el primer equip femení i nosaltres paguem quota com si fóssim futbol base, mentre que el primer equip masculí no paga res”.

L’altra capitana que hem entrevistat, en aquest cas de l’equip de rugby femení de la Universitat Pompeu Fabra, Sara Carmona, té molt clar que, tot i que el rugby en va ple d’estereotips totalment erronis quan es relaciona amb la dona, a ella no li importa: “Que un home que practiqui aquest esport es veu més atractiu que una dona que faci rugby, que ho relacionen amb quelcom vulgar. Això sí, a mi, no m’importa” .

Teniu ganes de més? Doncs no us perdeu el programa de ràdio que dediquem a l’esport i aquest vídeo que Muses amb Traça ha preparat amb les entrevistes completes i imatges dels entrenaments dels equips capitanejats per la Georgina i la Sara!

Galeria d’imatges:

Dones a la carrera

Font: Nihil Novum

Conta la llegenda que Calipatria, membre d’una dinastia de vencedors olímpics, va ser la primera dona en assistir a aquest esdeveniment, vestint-se amb roba d’entrenador per veure com el seu fill, resultava guanyador. Però en saltar a la pista per felicitar-lo, la roba se li va enganxar i va quedar completament nua. Calipatria es va salvar de ser despenyada gràcies a la fama de la seva família. Des de llavors els entrenadors, igual que els atletes, haurien de participar en els Jocs desvestits. És complicat saber amb seguretat si això només és un mite, ara bé, hi ha molts exemples de dones que han fet història en el món de l’esport amb tota seguretat. Aquestes en són només algunes.

Font: Wikimedia Commons

 
 
Charlotte Cooper (1870-1960)
La tennista britànica es va convertir en la primera dona a aconseguir un or olímpic quan l’any 1900, en els Jocs Olímpics de París, hi va començar a haver participació femenina, tot i que només en les categories de golf i tennis.
 
 
 
 

Font: Belleza Pura

Lilí Álvarez (1905-1998)
És, sens dubte, una de les esportistes més polifacètiques. A més de guanyar tres Wimbledon consecutius i dos Roland Garros com a tennista va practicar també esquí, equitació i alpinisme. No només això sinó que l’espanyola va fer de periodista política amb articles per al diari britànic Daily Mail.
 

Font: Centro mujer – Corral de Almaguer

 
Teresa Perales (1975-actualitat)
Un bon exemple de superació de tot tipus de barreres. Als dinou anys, va quedar paraplègica però lluny de rendir-se, la saragossana s’ha convertit en tot un referent de la natació després de guanyar fins a 22 medalles paralímpiques i haver participat en quatre cites dels Jocs Paralímpics. Perales no para, actualment continua preparant-se i entrenant per participar en els pròxims jocs de Río de Janeiro.
 
 
 

Font: Kmhouseindia

Speed Sisters (en actiu des de 2005)
Són el primer equip d’automobilisme totalment format per dones que competeix professionalment a Palestina. Si això sol ja no era prou polèmic, fa un parell d’anys encara van aixecar més veus de queixa en acceptar la primera integrant de l’equip amb hijab. Ara per ara, s’està produint un documental sobre aquest grup de noies que desafien els prejudicis de la seva societat i les dificultats que això els suposa tant en l’àmbit personal com en el professional.
 

Font: Muses amb Traça

 

Laia Sanz (1985-actualitat)
La pilot barcelonina ha estat cinc vegades guanyadora del Dakar, tota una fita; i és que si els esports en general ja estan impregnats d’una aura masculina, els esports a motor són, probablement, aquells en què es fa més evident aquesta desigualtat. Podeu veure l’entrevista que li vam fer des de Muses amb Traça en què ens va explicar com li afecta a ella aquest estigma.
 
 
 
 
Si voleu saber més sobre elles, no us perdeu el programa de Muses amb Traça dedicat a l’esport.

Laia Sanz: “Encara queda camí per fer”

Laia Sanz, guanyadora de tretze títols mundials de trial femení. / Font: Tercer equipo

Els esports estàn dominats pels homes, però el talent i l’energia de dones com la Laia Sanz posa les coses clares sobre la taula: un Dakar és tant per homes com per dones. I si no, que li diguin a la Laia.

Aquesta esportista catalana, que ha rebut múltiples títols en disciplines, com el motociclisme del trial i el raid, ha guanyat cinc edicions consecutives en categoria femenina del Ral·li Dakar i, alhora, s’ha aconseguit el títol mundial en el Campionat del Món d’Enduro.

Laia manté una mirada positiva respecte al seguiment dels mitjans, ja que considera que sempre li han donat una cobertura amplia. Ella afirma en l’entrevista feta a Muses amb Traça, per al programa especial del Dia de la Dona, que està avançant per un món en el que “hi ha molta gent que pensa que és d’homes” però considera que aquest món que “en tots els àmbits, va canviant mica en mica”.

Aquí us deixem el vídeo de l’entrevista complerta, però no us perdeu la taula rodona que vam preparar on vam utilitzar alguna declaració de la Laia Sanz per poder debatre.

També teniu la galeria fotogràfica

Cartell promocional de Converça entre Laia Sanz i Marc Coma, organitzada per la Fundació RBA. / Font: Muses amb Traça

Laia Sanz, una de les ponents a la converça de RBA. / Font: Muses amb Traça

Laia Sanz i Marc Coma entrevistats per Carlos Sotelo, al mig de la imatge. / Font: Muses amb Traça

Laia Sanz amb la Laura i la Irina, després de l’entrevista. / Font: Muses amb Traça

Laia Sanz durant l’entrevista. / Font: Muses amb Traça

Projecció d’imatges de Laia Sanz quan era petita, durant la conferència. / Font: Muses amb Traça

Imatges durant la converça. / Font: Muses amb Traça

Notícies relacionades:
– Programa especial: Dia Internacional de les Dones 2015
– Taula rodona: especial Dia de la Dona. Quin és el paper dels mitjans de comunicació?
– Programa 4 – ESPORT

Taula rodona: especial Dia de la Dona. Quin és el paper dels mitjans de comunicació?

Dins del programa especial que Muses amb Traça dediquem al Dia Internacional de les Dones, hi trobareu una taula rodona. La primera taula rodona que fem des de Muses amb Traça. Perquè creiem que la jornada d’avui, dia 8 de març, és suficientment important com per intentar donar veu a totes les parts de la nostra realitat. Perquè la nostra passió és el periodisme, però una de les nostres màximes intencions és defensar el paper de la dona en la societat.

Núria de José, Laura Borràs i Laura Bernis, durant la taula rodona del Dia de la Dona. / Foto: Muses amb Traça

Per això, hem decidit oferir-vos una taula rodona per parlar de com els mitjans de comunicació tracten les notícies sobre dones. Els mitjans de comunicació contribueixen, involuntàriament, a mantenir certs rols a la societat diferents entre homes i dones? Quin és el seu paper a l’informar de notícies sobre dones?

Per aquest motiu, hem juntat a 4 dones, a 4 peces clau, que ens ajudaran a fer aquest anàlisi:

– Laura Borràs, Directora de la Institució de les Lletres Catalanes.
– Montse Gatell, Presidenta de l’Institut Català de les Dones.
– Núria de José, Vocal del Col·legi de Periodistes de Catalunya.
– Núria Almirón, Doctora en Periodisme i Investigadora de la Universitat Pompeu Fabra.

Podeu gaudir de la taula al nostre programa de ràdio especial Dia de la Dona, però aquí també us oferim el vídeo que hem gravat amb les imatges!

I aquí també us deixem una galeria fotogràfica:

Núria de José, Laura Borràs i Laura Bernis, durant la taula rodona del Dia de la Dona. / Foto: Muses amb Traça

Núria Almirón, Montse Gatell i Irina Barnés, durant la taula rodona (de dreta a esquerra). / Foto: Muses amb Traça

La Laura moderant la taula rodona. / Foto: Muses amb Traça

Núria de José, Vocal del col·legi de Periodistes de Catalunya, i Laura Borràs, Directora de la Institució de les Lletres Catalanes. / Foto: Muses amb Traça

Montse Gatell, Presidenta de l’Institut Català de les Dones. / Foto: Muses amb Traça

Núria Almirón, Doctora en Periodisme i Investigadora de la UPF. / Foto: Muses amb Traça

La Laura i la Irina durant la taula rodona del programa especial del Dia de la Dona. / Foto: Muses amb Traça

Notícies relacionades:
– Programa especial: Dia Internacional de les Dones 2015
– Entrevista Laia Sanz