FELIÇ DIA DE LA MARE!

Muses amb Traça volem dedicar aquest vídeo tant especial a totes les mares que, dia a dia, lluiten pels seus fills i que fan d’aquest, un món millor.

Marta Bach: “Per una nena, ja no és sincro o natació, ara també hi ha el waterpolo”

Entrevistem a Marta Bach, una de les campiones de la selecció espanyola de waterpolo. / Font: Muses amb Traça

Riallera, sincera i propera en tot moment. Així és Marta Bach, jugadora de waterpolo i una de les campiones de la selecció espanyola de waterpolo femení, que van aconseguir la plata als Jocs Olímpics de Londres 2012 i l’or als Mundials de Natació de Barcelona 2013.

Una mataronina nascuda al 1993 que des de petita li ha agradat fer moltes coses, des de ser castellera fins a fer teatre, però que un dia va descobrir el que podria ser la seva gran passió: el waterpolo. Tenia 9 anys quan va descobrir aquest esport, però qui li anava a dir que el somni de poder jugar professionalment al waterpolo i arribar a la categoria més important es faria realitat. I un dels punts més alts i significatius de la seva carrera esportiva, va ser arribar, amb tan sols 19 anys, a jugar uns Jocs Olímpics, però no només això, sinó aconseguir la plata.

Actualment té 22 anys i està estudiant Farmàcia, cosa que compagina amb els entrenaments tant per al seu equip, el Club Natació Mataró, així com per la selecció espanyola que ja es prepara per als Jocs de 2016 a Río de Janeiro. Muses amb Traça em pogut assistir a un dels seus entrenaments a Mataró per poder-la veure en acció i poder descobrir més sobre aquesta jove campiona.

Marta Bach és un exemple d’esforç i constància, que afirma que, sobretot des dels Jocs de Londres, l’esport femení “està vivint un moment de gràcia”, perquè “portem molt de temps lluitant perquè se’ns valori més i, tot i que encara queda per fer, mica en mica anem pujant esglaons per arribar al mateix nivell que els nois”.

Marta Bach durant un entrenament. / Font: Muses amb Traça

Perquè Marta Bach i la resta de noies de la selecció de waterpolo, les “guerreres“, tal i com també se les anomena, han trencat i estan trencant moltes barreres en la percepció que la societat té de l’esport i la dona i continuen lluitant per aconseguir els mateixos drets i reconeixements que els homes.

Si voleu saber més sobre la Marta Bach no us perdeu l’entrevista completa al programa de Muses amb Traça dedicat a l’esport.

I aquí us deixem el vídeo per si voleu veure-la en imatges!

Galeria d’imatges:

[gigya src=”https://photos.gstatic.com/media/slideshow.swf” width=”600″ height=”400″ flashvars=”host=picasaweb.google.com&noautoplay=1&hl=es&feat=flashalbum&RGB=0x000000&feed=https%3A%2F%2Fpicasaweb.google.com%2Fdata%2Ffeed%2Fapi%2Fuser%2F102078841671340785230%2Falbumid%2F6133583754510935729%3Falt%3Drss%26kind%3Dphoto%26hl%3Des”]

Dones a la carrera

Font: Nihil Novum

Conta la llegenda que Calipatria, membre d’una dinastia de vencedors olímpics, va ser la primera dona en assistir a aquest esdeveniment, vestint-se amb roba d’entrenador per veure com el seu fill, resultava guanyador. Però en saltar a la pista per felicitar-lo, la roba se li va enganxar i va quedar completament nua. Calipatria es va salvar de ser despenyada gràcies a la fama de la seva família. Des de llavors els entrenadors, igual que els atletes, haurien de participar en els Jocs desvestits. És complicat saber amb seguretat si això només és un mite, ara bé, hi ha molts exemples de dones que han fet història en el món de l’esport amb tota seguretat. Aquestes en són només algunes.

Font: Wikimedia Commons

 
 
Charlotte Cooper (1870-1960)
La tennista britànica es va convertir en la primera dona a aconseguir un or olímpic quan l’any 1900, en els Jocs Olímpics de París, hi va començar a haver participació femenina, tot i que només en les categories de golf i tennis.
 
 
 
 

Font: Belleza Pura

Lilí Álvarez (1905-1998)
És, sens dubte, una de les esportistes més polifacètiques. A més de guanyar tres Wimbledon consecutius i dos Roland Garros com a tennista va practicar també esquí, equitació i alpinisme. No només això sinó que l’espanyola va fer de periodista política amb articles per al diari britànic Daily Mail.
 

Font: Centro mujer – Corral de Almaguer

 
Teresa Perales (1975-actualitat)
Un bon exemple de superació de tot tipus de barreres. Als dinou anys, va quedar paraplègica però lluny de rendir-se, la saragossana s’ha convertit en tot un referent de la natació després de guanyar fins a 22 medalles paralímpiques i haver participat en quatre cites dels Jocs Paralímpics. Perales no para, actualment continua preparant-se i entrenant per participar en els pròxims jocs de Río de Janeiro.
 
 
 

Font: Kmhouseindia

Speed Sisters (en actiu des de 2005)
Són el primer equip d’automobilisme totalment format per dones que competeix professionalment a Palestina. Si això sol ja no era prou polèmic, fa un parell d’anys encara van aixecar més veus de queixa en acceptar la primera integrant de l’equip amb hijab. Ara per ara, s’està produint un documental sobre aquest grup de noies que desafien els prejudicis de la seva societat i les dificultats que això els suposa tant en l’àmbit personal com en el professional.
 

Font: Muses amb Traça

 

Laia Sanz (1985-actualitat)
La pilot barcelonina ha estat cinc vegades guanyadora del Dakar, tota una fita; i és que si els esports en general ja estan impregnats d’una aura masculina, els esports a motor són, probablement, aquells en què es fa més evident aquesta desigualtat. Podeu veure l’entrevista que li vam fer des de Muses amb Traça en què ens va explicar com li afecta a ella aquest estigma.
 
 
 
 
Si voleu saber més sobre elles, no us perdeu el programa de Muses amb Traça dedicat a l’esport.