Indústria de la música, com fer-s’hi un lloc?

La industria de la música és un sector que ha canviat molt des de els seus inicis. Fa uns anys, el recolzament d’una discogràfica era l’única manera de donar-se a conèixer, però l’aparició d’Internet va suposar la creació de diverses plataformes i xarxes socials que han modificat el sector. Des de Muses amb Traça us mostrem tres visions sobre aquesta situació.

D’esquerra a dreta: Victòria Quingles, Marion Harper i Mónica Naranjo.

Un exemple de com són els inicis d’un artista jove seria el de Victòria Quingles, una mallorquina de 21 anys que somnia en poder-se dedicar professionalment a la seva passió: la música. Això però és força difícil ja que, com diu ella, “per una persona que canta sola és molt més complicat que per un grup”.

Però també hi ha joves que han aconseguit entrar en la indústria musical i formar part d’una discogràfica. Aquest seria el cas de Marion Harper, considerada com una de les joves promeses del nostre país i que ha aconseguit actuar al Palau de la Música Catalana, després de signar per la discogràfica Luup Records.

Ara bé, els artistes ja consolidats també han optat per les plataformes digitals. Un exemple seria la cantant Mónica Naranjo, que, des de 2008, no està vinculada a cap segell discogràfic, sinó que ha passat a produir-s’ho tot ella mateixa i a ser una de les promotores de la plataforma Community Beat.

Si voleu saber més coses sobre aquestes tres artistes i les noves formes de la indústria musical no us perdeu el programa de Muses amb Traça dedicat a la música.

The Mamzelles: “els missatges, de vegades, espanten als homes”

Portada del segon CD de The Mamzelles, “Totem” (DiscMedi, 2014)

Paula Ribó, Paula Malia i Bàrbara Mestanza, aquests són els noms de les tres components d’un dels grups revelació dels darreres anys a Catalunya: The Mamzelles. I Muses amb Traça hem pogut descobrir que s’amaga darrere les seves perruques negres.

Nascudes totes tres al 1990, després de participar en un concurs muscial al 2011, van publicar el seu primer CD “Que se desnude otra” (DiscMedi, 2012) produït per Miqui Puig. Després de l’èxit del seu debut i d’haver fet el popular anunci del “Envàs on vas“, a finals de l’any passat, han publicat el seu segon disc “Totem” (DiscMedi, 2014), molt esperat pels seus seguidors. Una evolució marcada per la seva edat, però també per la seva experiència personal.

Foto durant l’entrevista a The Mamzelles, als estudis de Catalunya Ràdio.

Reflexives i defensores del paper de la dona, això és el que més caracterítza “Totem” i, en definitiva, The Mamzelles. “Als principi ens deien que érem feministes, però sempre deiem el mateix; el que fem és defensar el que és nostre. Encara queda molt per fer”, ens expliquen les Paules.

I en aquesta entrevista Muses amb Traça descobrim tot el seu rerefons, els orígens d’aquestes noies que estan trencant barreres i, fins i tot, les sorprenem amb una cosa “que necessitaven”. No us perdeu l’entrevista i el regal que ens dediquen al final, un fragment de la seva cançó “Cry” dedicada a Muses amb Traça!

Podeu escoltar l’entrevista complerta al programa de Muses amb Traça dedicat a la música.

I aquí us deixem el vídeo per si voleu veure-la en imatges! No us ho perdeu!

Galeria de fotos:

Foto durant l’entrevista a The Mamzelles. / Foto: Muses amb Traça.

La Laura Bernis durant l’entrevista a Paula Malia i Paula Ribó, dues de les components de The Mamzelles. / Font: Muses amb Traça

Paula Ribó i Paula Malia, durant l’entrevista de Muses amb Traça. / Foto: Muses amb Traça.

Muses amb Traça regala a The Mamzelles la piscina de boles!! / Font: The Mamzelles.

Imatge d’un dels concerts de The Mamzelles a Lleida. / Foto: Laura Bernis.

Durant l’actuació de The Mamzelles a la Sala Apolo, de Barcelona. / Font: Laura Bernis.

Programa 2 – TEATRE

Us deixem el nostre segon programa, el qual hem dedicat al TEATRE!

Començarem fent un repàs històric de les dames més influents del teatre, un espai que, originariament, estava reservat als homes. Després ens traslladarem al teatre Poliorama, on s’està representant l’obra “Polònia. El Musical” per entrevistar a una de les seves actrius, l’Anna Bertrán, amb qui parlarem sobre la seva trajectòria amb sorpresa inclosa. I, per acabar, us parlarem de l’Escola Memory, escola de dansa, teatre i teatre musical, fundada per l’actriu Àngels Gonyalons, a la que també vam entrevistar perquè ens expliqués de primera mà l’origen d’aquest projecte i ens digués quin és el secret de la seva formació.

No us ho perdeu!

Muses amb Traça entrevista a Àngels Gonyalons.

Muses amb Traça entrevista a Anna Bertran, una de les actrius de “Polònia. El Musical”.

L’equip de Muses amb Traça amb Anna Bertran!

D’esquerra a dreta: Laura Bernis, Jara Bravo, Àngels Gonyalons i Irina Barnés.

Notícies relacionades:
– Dones que han canviat l’escenari
– Anna Bertran: “La gent necessita més que mai riure”
– Escola Memory: Un espai on la música, la dansa i el teatre són els protagonistes

Escola Memory: Un espai on la música, la dansa i el teatre són els protagonistes

L’Escola Memory es va inaugurar l’any 1992 a Barcelona per oferir a les persones on espai on poder desenvolupar la dansa, el cant, la música i el teatre, de text o musical. El centre seguía el model del famós centre Performing Arts La Guardia de Nova York i ràpidament es va convertir en un lloc sense precedents a Catalunya i a Espanya.

Àngels Gonyalons actriu i directora de l’Escola Memory. / Font: Muses amb Traça

Una de les seves fundadores i actuals directores, Àngels Gonyalons, assegura que intenten “mantenir un equilibri entre la part del negoci que s’ha de mantenir, el rigor i la professionalitat” i afegeix que els profesors de la Memory “són persones en actiu, perquè això és un ofici i un ofici on millor se n’aprenen es al costat dels mestres que el fan”.

També Àngels Gonyalons, que compagina aquesta tasca de directora amb la faceta d’actriu, explica que l’objectiu de l’Escola no és només posar a l’abast dels artistes una formació acadèmica, sinó formar “actors i públic, que en sàpiguen, però pel que fa als actors formem actors per fer teatre […] perquè aquesta és la manera de prestigiar al gènere, la gent moltes vegades creu que cantant ja en te prou, i probablement n’haurà tingut prou per treballar, però no es fa així una carrera”.

Actualment, l’Escola Memory, situada al c/ Valencia, 293, s’ha consolidat com a centre de formació integral per a adults, joves i nens, convertint-se en referent d’actors, cantants i ballarins.

No us perdeu la crònica de l’Escola Memory que vam fer al programa de Muses amb Traça dedicat al teatre.

Muses amb Traça entrevista a Àngels Gonyalons.

Àngels Gonyalons durant l’entrevista al Teatre Tívoli.

D’esquerra a dreta: Laura Bernis, Jara Bravo, Àngels Gonyalons i Irina Barnés.

Cartell promocional de “Sister Act” on Àngels Gonyalons és una de les protagonistes.

Interior del Teatre Tívoli

Àngels Gonyalons actualment en cartell per “Sister Act” al Tívoli.

Anna Bertran: “La gent necessita més que mai riure”

Anna Bertran, una de les actrius de “Polònia. El Musical” / Font: Muses amb Traça

Anna Bertran és una actriu catalana nascuda al 1983 a Vilamaniscle, un petit municipi de l’Alt Empordà. Des de ben petita ja va començar a rebre cases de teatre al Casino Menestral de la seva localitat. I és que l’Anna des de sempre ha tingut una gran vocació pel teatre.

Quan ja tenia 19 anys, va anar a viure a Barcelona on es va continuar formant a l’escola Nancy Tuñón i a l’Estudi de Txiqui Berraondo i Manuel Lillo. Així mateix, també va estudiar coaching actoral al Col·legi del Teatre de Barcelona i va aprendre el món dels clowns amb Jango Edwards, Merche Ochoa i Sergi Estebanell.

Poc a poc, Anna Bertran ha anat apareixent a nombroses obres de teatre, sèries televisives i, fins i tot cinema, però la faceta que l’ha fet més reconeguda entre el públic català és la seva feina d’imitadora al programa televisiu “Polònia” (TV3), amb papers tant característics com el de Bibiana Ballbé, Muriel Casals o l’Infanta Elena de Borbó.

Actualment, es troba fent l’obra “Polònia. El Musical”, al teatre Poliorama de Barcelona, on està tenint una gran rebuda pel públic. Precisament, en aquest teatre, és on Anna Bertran ha rebut a Muses amb Traça i on hem pogut parlar amb ella més a fons sobre la seva trajectòria, però també sobre quin és el paper actual de l’humor per explicar coses series: “estem vivint un moment tant bèstia que el que fa falta és catarsis perquè la societat pugui veure el que passa i poder-ho canviar”. Així mateix, aquest gènere teatral, l’humorístic, segons Bertran, comença a tenir més noms femenins reconeguts per tothom, tot i que “ha costat molt, però com en tots els àmbits”.

Podeu escoltar l’entrevista complerta al programa de Muses amb Traça dedicat al teatre.

Però també us deixem el vídeo de l’entrevista que li vam fer al teatre Poliorama, amb regal inclòs: Anna Bertran ens imita a Bibiana Ballbé per Muses amb Traça. No us ho perdeu!

Dones que han canviat l’escenari

Font: socialregister .co.uk

 
Margaret Hughes(1630-1719)
 
Una de les primeres actrius professionals de Regne Unit. Va encarnar el personatge de Desdèmona, de l’obra de Shakespeare Othello. La seva figura ha arribat fins als nostres dies per haver estat la protagonista d’una obra de teatre i també d’una novel·la.
 
 
 

Font: revoltaglobal.cat

 
 
Asja Lācis (1891-1979)

Bolxevic, actriu i directora de teatre. Entre les seves amistats hi figuren noms com Bertolt Brecht o Walter Benjamin. Destacà amb actuacions com la de ‘La dama de les camèlies’ al Deutsches Theater i, a més, va ser l’encarregada del departament de cinema de l’ambaixada soviètica a Berlín.  Detinguda per la KGB i deportada a Kazajistan, seria readmesa al Partit Comunista als anys 50.
 

Font: literaturavillalba .blogspot.com

 

Natividad Zaro (1909-1978)

Actriu, guionista i directora saragossana. Aficionada a les tertúlies literàries organitzades per Valle-Inclán, va tenir problemes amb la policia durant la dictadura de Primo de Rivera per representar obres que van ser considerades immorals i anticlericals. Un cop acabada la Guerra Civil va dedicar-se sobretot al cinema mitjançant la seva productora, Atenea.
 
 
 

Font: atlantictheater.org

 

Pam MacKinnon (1968-actualitat)

Directora americana de teatre que compta amb un premi Pulitzer., Famosa per haver dut a escena obres com Qui té por a Virginia Woolf? per la qual va guanyar un Premi Tony a la millor direcció d’una obra teatral. Últiimament, ha dirigit ClybournePark.
 
 

Font: margaritaxirgu.es

Margarita Xirgu (1888-1969)

L’actriu nascuda a Molins de Rei va ser des de la Maria Rosa de Guimerà fins la Salomé de Wilde. Des de ben petita va estar lligada al món del teatre i va arribar a dirigir la companyia del Teatro Español. Durant la guerra civil va estar exiliada a Amèrica del Sud on va seguir representant obres d’autors espanyols com Lorca i va dirigir l’Escola Dramàtica Municipal de Montevideo.
 
 
 
Si voleu saber més sobre elles, no us perdeu el programa de Muses amb Traça dedicat al teatre.

Programa 1 – POESIA

Arriba el primer programa de Muses amb Traça, el qual hem dedicat a la POESIA!

Comencem repassant la vida d’alguna de les poetesses més influents de la història, on la rebel·lia, la reivindicació i l’inspiració són els elements comuns entre aquestes poetes. També entrevistem als nostres estudis de ràdio a Sònia Moll, un dels referents actuals per excel·lència de la poesia femenina i que acaba de publicar el seu tercer llibre ‘i Déu en algun lloc’. I per si us heu quedat amb ganes d’escoltar més poesia, us parlem sobre La Poeteca, un local dedicat a ser un espai per a recitals i presentacions de poemaris coordinat per la també poeta Maria Antònia Massanet.

No us el perdeu!

Laura i Irina durant la gravació del primer programa de Muses amb Traça!

Clàudia, Maria Dolors i Jara, juntament amb la Sandra, des del control tècnic. Falta menys per començar!

La Laura entrevistant a la poeta Sònia Moll als estudis de UPF Ràdio.

Foto durant l’entrevista a Sònia Moll, als nostres estudis de ràdio.

Sònia Moll ens dedica un exemplar del seu tercer llibre “i Déu en algun lloc”.

Tot l’equip de Muses amb Traça juntament amb la poeta Sònia Moll, qui ens ha presentat el seu tercer llibre!

 

Notícies relacionades:
– Poetesses al llarg de la història
– Sònia Moll: “Sobint, m’he sentit encasellada pel fet de ser dona”
– Descobreix La Poeteca!

Poetesses al llarg de la història

Font: xtec.cat

Safo (650 aC – 580 aC)

Una poeta grega que residí quasi sempre a l’illa de Lesbos llevat d’un temps d’exili a Sicília. A Lesbos Safo va encetar el camí de la poesia femenina a partir d’una postura crítica amb el poder i fou la fundadora d’una acadèmia on ensenyava art, cant, dansa i literatura a un grup de dones joves.

 

Font: blog.pucp.edu.pe

 

Juana Inés de la Cruz (1651 – 1695)

Poeta mexicana del barroc, al segle XVII. Va ser una escriptora de poesia i teatre en castellà. Decideix entrar en un convent no perquè fos una religiosa devota, sinó per no haver-se de casar.

 

 

Font: poemas-del-alma.com

 

Gabriela Mistral (1889 – 1957)

Aquesta poeta xilena és l’única dona sudamericana que ha guanyat un premi Nobel de Liberatura. Mestra de professió, sembre va mostrar gran debilitat pels infants a qui va dedicar part de la seva obra.

 

 

Font: The famous people

 

Sylvia Plath (1932 – 1963)

Va ser una escriptora estatunidenca coneguda sobretot per la seva obra poètica, concretament, per ser una de les principals autores del gènere de la poesia confessional. Va començar a escriure poesia des de molt petita i aquesta fou la seva gran passió. Malauradament, la depressió va acabar amb la seva vida.

 

Font: donesdigital.cat 

 

Maria Mercè Marçal (1952 – 1998)

Una de les poetes catalanes contemporànies de referència. Va dedicar la seva vida a la lluita política i social. Sobretot, a la lluita feminista, lluitant, amb la paraula, per reivindicar la igualtat entre homes i dones.

Si voleu saber més sobre elles i escoltar algun petit fragment de la seva poesia, no us perdeu el programa de Muses amb Traça dedicat a la poesia.