Reportatges vius: Magda Donato

Periodista, dramaturga, narradora i actriu: Aquesta era Carmen Eva Nelken (1898-1966) o més coneguda com a Magda Donato, la pionera del periodisme de principis del s. XX a Espanya. Va néixer en una apoderada família jueva i d’origen estranger, gràcies a la qual va poder accedir a una educació superior a la de les seves contemporànies.

Influenciada per l’esperit liberal i combatiu de la seva família, Magda Donato va començar a donar-se a conèixer com a periodista polèmica i brillant en el periòdic El Imparcial, diari de la famosa família Gasset, on va publicar el seu primer article Divagacions sobre la moda, l’any 1917, on criticava les normes estètiques que obligaven a les dones a vestir d’una determinada manera. Cal destacar que encara que no va intervenir en la vida política del país, sí va defensar en els seus articles els drets de la dona, el dret al divorci i al vot femení.

Magda Donato. Font: blog.rtve.es

Magda Donato. Font: blog.rtve.es

Més endavant, va participar en altres publicacions com Estampa, El Lliberal i La Tribuna. Generalment col·laborava fent entrevistes a personatges cèlebres i en seccions que tractaven assumptes propers al desenvolupament de la societat burgesa. El seu objectiu era mostrar al lector els canvis que tenien lloc en aquell mateix moment, com els avenços de la dona en el terreny social. Al mateix temps, va iniciar la seva carrera com a actriu de teatre en el grup Caracol, un col·lectiu que va duu a terme l’adaptació de diferents textos teatrals fins a 1935.

Malgrat això, amb el temps va abandonar aquest primer estil i va guanyar fama com a autora sensacionalista, sempre interessada en els temes candents i molt propera a les classes menys afavorides i els grups socials marginats. És en aquest període que va realitzar reportatges “vius”, que consistien bàsicament en infiltrar-se en la notícia: Donato s’amagava sota un altre nom i es disfressava per aconseguir viure el que volia explicar.

 

D’aquesta manera, va passar un mes en un sanatori mental, va residir en un barri d’existència complicada, va ser secretaria d’un endeví indi, va fingir ser infermera a la Casa de la Maternitat, va mendigar i estar durant un temps en un alberg social i va viure durant un any a la presó Modelo de Madrid, fent-se passar per una reclosa més.

 A causa de la victòria feixista a la Guerra Civil espanyola, Donato es va veure obligada a exiliar-se, juntament amb la seva parella Salvador Bartolozzi. Primer, va traslladar-se a França, però al novembre de 1941, arran de la invasió alemanya, viatja a Mèxic. Allà va prosseguir amb la seva carrera com a actriu, unint-se al grup Les comediéns de France, escrivint Bartolozzi obres de teatres per a nens i participant en nombroses series de televisió i pel·lícules. El 1960 triomfa amb la seva actuació a l’obra Les cadires, per la qual va rebre el premi a la millor actriu, atorgat per l’Agrupació de Critics de Teatre.

Carmen Eva Nelken va ser una dona exemplar amb una carrera diversa que, en els últims anys, ha rebut un reconeixement, en part potenciat per la crítica teatral. Magda Donato va ser una dona avançada al seu temps, tant per la seva ideologia com per la seva forma de viure la vida. Parlar d’ella és parlar de feminisme, de lluita, de rebel·lia. Parlar d’ella és col·laborar a què la seva vida i obra no desaparegui en l’oblit.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s