No us perdeu el reportatge audiovisual del concert “Estimar no fa mal”, amb entrevistes a algunes de les cantants que hi van participar, així com també d’Albert Domènech, presentador de l’acte, i Montse Gatell, Presidenta de l’Institut Català de les Dones.
Notícies relacionades:
– Alcem la veu: estimar no fa mal!
Logotip del concert “Estimar no fa mal”.
Són les sis de la tarda. Estem a Sant Cugat, a l’Auditori, on en menys d’una hora començarà un concert que agruparà les millors veus femenines del país per una bona causa: alçar la veu en contra de la violència de gènere. Aquest és el leitmotiv del concert “Estimar no fa mal” en el marc de la Gira Acustik, organitzat per La Vanguardia i la Plataforma Unitària contra la Violència de Gènere, juntament amb el suport de l’Institut Català de les Dones.
Compte enrere i Cantabile entra a l’escenari. Un inici amb força que avança el que ens espera en aquest concert ple d’emocions i sense cap seient lliure: la sala és plena per tots els racons. Llavors apareixen els presentadors amb un actiu energètic Albert Domènech.
Marion Harper durant l’actuació. / Font: Muses amb Traça.
Donen pas a totes les veus femenines unides per la causa, d’una en una per transmetre el seu missatge en forma de cançó. Marion Harper, sofisticada i natural, és la primera solista a trepitjar l’escenari. Darrere d’ella, les delicades notes que toca al piano Victòria Riba, emocionen al públic sencer: la cançó que dedica a la seva mare ens posa els sentiments a flor de pell. Amb una veu delicada però amb força a la vegada, Marta Aguilera ens convida a trobar-nos a nosaltres mateixes a través de la música.
Ens presenten a en Quim Llisorgas un noi d’aquells que les Muses estem d’acord en definir com excepcional. Excepcional presentador i excepcional actor. Tardem pocs minuts a adonar-nos de què es tracta d’un noi que val molt la pena. Ens explica perquè estimar no fa mal.
La revolució comença amb els primers concordes: The Mamzelles prenen l’escenari. Omplen la sala d’energia, vitalitat i ens conviden a perdre el control: són l’impetu personificat.
The Mamzelles va interpretar dues cançons del seu nou CD, “Totem”. / Font: Muses amb Traça.
Joana Serrat ens torna la calma amb una veu melodiosa i tranquil·la, deixant pas a una animada Judit Nedderman que aconsegueix que tota la sala canti amb ella. Tot un èxit.
Izha va emocionar a tot el públic amb la seva veu. / Font: Muses amb Traça.
Els presentadors de la gala, tornen a fer acte de presència a l’escenari per donar pas a la que es coneix com a la reina del R&B català: Izah. Una veu profunda, delicada i treballada canta per a unir-nos a tots en una lluita que fa anys que hauria d’estar eradicada: estimar és inofensiu.
Lidia Guevara, una noia de gran somriure i que canta sobre herois anònims al ritme d’un “Payaso Supersónico” ens dóna la clau per a aquells dies en què ens sentim esgotats: sempre hi ha algú, encara que no ho pensis, que estarà allà per tu.
Albert Domènech, el presentador més ens presenta La Porta dels Somnis, el grup de Sant Cugat que cantarà per última vegada als escenaris per una causa justa i necessària.
Cantaran com els altres per recordar-nos que ESTIMAR NO FA MAL.
Foto de família al final d’aquest concert en contra de la violència de gènere. / Font: Muses amb Traça
No us perdeu la nostra galeria de fotografies del concert!
Notícies relacionades:
– “Estimar no fa mal” en imatges!
Arriba el tercer programa, el qual hem dedicat a la MÚSICA!
En aquest tercer programa parlarem de MÚSICA. Comencem fent un repàs de les dones que més han marcat la història de la música. Després entrevistem a dues de les components de The Mamzelles (dues d’elles, la Paula Ribó i la Paula Malia), un dels grups musicals revelació dels darrers anys a Catalunya i descobrirem què s’amaga darrera les seves perruques negres amb sorpresa inclosa! I, finalment, us explicarem quina és la situació actual de la indústria discogràfia a partir dels testimonis de tres artistes ben diferents: Victòria Quingles, Marion Harper i Mónica Naranjo.
No us ho perdeu!
La industria de la música és un sector que ha canviat molt des de els seus inicis. Fa uns anys, el recolzament d’una discogràfica era l’única manera de donar-se a conèixer, però l’aparició d’Internet va suposar la creació de diverses plataformes i xarxes socials que han modificat el sector. Des de Muses amb Traça us mostrem tres visions sobre aquesta situació.
D’esquerra a dreta: Victòria Quingles, Marion Harper i Mónica Naranjo.
Un exemple de com són els inicis d’un artista jove seria el de Victòria Quingles, una mallorquina de 21 anys que somnia en poder-se dedicar professionalment a la seva passió: la música. Això però és força difícil ja que, com diu ella, “per una persona que canta sola és molt més complicat que per un grup”.
Però també hi ha joves que han aconseguit entrar en la indústria musical i formar part d’una discogràfica. Aquest seria el cas de Marion Harper, considerada com una de les joves promeses del nostre país i que ha aconseguit actuar al Palau de la Música Catalana, després de signar per la discogràfica Luup Records.
Ara bé, els artistes ja consolidats també han optat per les plataformes digitals. Un exemple seria la cantant Mónica Naranjo, que, des de 2008, no està vinculada a cap segell discogràfic, sinó que ha passat a produir-s’ho tot ella mateixa i a ser una de les promotores de la plataforma Community Beat.
Si voleu saber més coses sobre aquestes tres artistes i les noves formes de la indústria musical no us perdeu el programa de Muses amb Traça dedicat a la música.
Muses amb traça 