“DONES. Si no és ara quan?”‏

Les dones cobrem menys que els homes? CERT. Encara hi ha més directius homes que dones amb càrrecs de responsabilitat? CERT. Segueix sent la dona un objecte i el seu cos un reclam publicitari? CERT. Però, què podem fer nosaltres des del nostre dia a dia? Aconseguirem algun dia la igualtat entre homes i dones? Intentarem donar resposta a aquestes qüestions.

“DONES. Si no és ara quan?”‏
Dones de primera línia en el seu àmbit acostaran postures en una taula rodona sobre això i molt més.

Ponents:
– Rosa Maria Calaf, periodista i una de les primeres dones corresponsals de RTVE.
– Laura Borràs, presidenta de la Institució de les Lletres Catalanes.
– Anna Mercadé, directora de l’Observatori Dona, Empresa i Economia de la Cambra de Comerç de Barcelona.
– Marina Subirats, sociòloga especialitzada en el camp de l’educació i la sociologia de la dona.
– María Josefa Yzuel, Doctora en Ciències Físiques i la segona dona que obtingué la categoria de Catedràtica d’Universitat a l’estat Espanyol.
Organitzen Muses amb traça i UPFeMale.

Organitzen Muses amb traça i UPFeMale.

Dia: 2 de març.

Hora: 16h.

Sala de Graus Albert Calsamiglia del Campus de Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra.

 

Més informació:
https://www.upf.edu/upfigualtat/activitats/Dia_Internacional_de_les_Dones/dones_2016.html
Facebook: https://www.facebook.com/events/196305270729250/
Twitter: @MusesambTraca https://twitter.com/MusesambTraca

#DONESsinoésaraquan

Maria Martiañez: “als EUA donen moltes més ajudes a joves esportistes que aquí”

Maria Martiañez, una de les joves promeses del bàsquet femení. / Foto: Muses amb Traça

Aquesta jove de 17 anys ha aconseguit el que per a molts és tot un somni: anar a jugar a bàsquet als Estats Units. Però aquesta fita no és fruit de la casualitat, ni molt menys. Maria Martiañez porta tota una vida dedicada a aquest esport, a la seva passió, arribant a jugar amb la selecció catalana i espanyola. De fet, amb la darrera, les noies de la SUB17 es van proclamar subcampiones del món! No era d’evitar doncs, que algú es fixés en Martiañez i li proposés de jugar amb l’Oklahoma, a la lliga universitària estatunidenca.

Per tot això, quan Muses amb Traça ho vam saber, vam intentar contactar amb ella! Perquè volíem descobrir més sobre aquesta jove promesa del bàsquet. No us perdeu l’entrevista que ens va concedir, escassos dies abans de marxar cap als EUA!

Aquí teniu el vídeo!

Notícies relacionades:
– Programa 4 – ESPORT
– Dones a la carrera
– Marta Bach: “Per una nena, ja no és sincro o natació, ara també hi ha el waterpolo”
– I a tu, ¿què et van dir quan vas començar?
– Laia Sanz: “Encara queda camí per fer”

Carmen Maín: “Jo no he notat que em tractin diferent per ser dona, però al llarg de la història de l’art la dona ha estat invisibilitzada”

Entrevistem a la pintora Carmen Maín al seu estudi de Guadalajara. / Font: Muses amb Traça

Camen Maín (Guadalajara 1989) és una jove pintora de només 25 anys que s’està obrint camí en el món de l’art. Tot i que de petita no havia pensat mai en dedicar-se a la pintura, un cop va entrar de visita a la Facultat de Belles Arts de Madrid, ho va veure clar: aquell era el seu lloc.

Gran defensora de tot allò “analògic”, no només s’ha dedicat a la pintura més tradicional, sinó que també ha innovat creant animacions audiovisuals amb quadres. Com si d’una stop-motion es tractés, pinta un quadre i el fotografia, per després tornar-n’hi a pintar un altre on tot es desplaça tímidament el dibuix per tal de crear el moviment.

Així és com prepara les animacions de quadres, Carmen Maín. / Foto: Laura Bernis

Carmen Maín pintant una de les seves obres actuals. / Foto: Laura Bernis

Si voleu saber més d’ella no us perdeu l’entrevista amb imatges en exclusiva del seu estudi de Guadalajara, on ens vam traslladar per poder entrevistar-la, però també gaudireu d’imatges sobre els seus projectes que l’han portat a exposar, fins i tot, a Londres! Sabieu que hi ha un vaixell pintat per ella navegant pel riu Tàmesi? Si mireu el vídeo de l’entrevista podreu saber més sobre la trajectòria d’aquesta jove, però gran artista que ens ha cautivat, però que també ens anima a reflexionar sobre l’evolució del paper de la dona en la pintura i de com s’ha de lluitar per seguir els teus somnis en el complicat món de l’art.

Si voleu saber més sobre Carmen Maín no us perdeu l’entrevista completa al programa de Muses amb Traça dedicat a la pintura.

I aquí us deixem el vídeo per si voleu veure-la en imatges!

Galeria d’imatges:

El Retrat: Arantxa Zunzunegui

Voleu saber què fa l’Arantxa per defugir de la rutina? Per què una productora fa classes de ioga pel banc del temps? Per què va decidir fer-se productora als 35 anys? Ho descobrireu al programa de Muses amb Traça dedicat al cinema!

El Retrat, la nova secció de Muses amb Traça

Muses amb Traça estrenem una nova secció al programa. El Retrat és l’espai on et donarem a conèixer els noms d’algunes dones que potser no havies sentit abans però que per la seva feina i esforç, per la seva forma de vida i pel seu talent val la pena descobrir. Nosaltres ja les tenim fitxades i els seguirem la pista de molt a prop.

Marta Bach: “Per una nena, ja no és sincro o natació, ara també hi ha el waterpolo”

Entrevistem a Marta Bach, una de les campiones de la selecció espanyola de waterpolo. / Font: Muses amb Traça

Riallera, sincera i propera en tot moment. Així és Marta Bach, jugadora de waterpolo i una de les campiones de la selecció espanyola de waterpolo femení, que van aconseguir la plata als Jocs Olímpics de Londres 2012 i l’or als Mundials de Natació de Barcelona 2013.

Una mataronina nascuda al 1993 que des de petita li ha agradat fer moltes coses, des de ser castellera fins a fer teatre, però que un dia va descobrir el que podria ser la seva gran passió: el waterpolo. Tenia 9 anys quan va descobrir aquest esport, però qui li anava a dir que el somni de poder jugar professionalment al waterpolo i arribar a la categoria més important es faria realitat. I un dels punts més alts i significatius de la seva carrera esportiva, va ser arribar, amb tan sols 19 anys, a jugar uns Jocs Olímpics, però no només això, sinó aconseguir la plata.

Actualment té 22 anys i està estudiant Farmàcia, cosa que compagina amb els entrenaments tant per al seu equip, el Club Natació Mataró, així com per la selecció espanyola que ja es prepara per als Jocs de 2016 a Río de Janeiro. Muses amb Traça em pogut assistir a un dels seus entrenaments a Mataró per poder-la veure en acció i poder descobrir més sobre aquesta jove campiona.

Marta Bach és un exemple d’esforç i constància, que afirma que, sobretot des dels Jocs de Londres, l’esport femení “està vivint un moment de gràcia”, perquè “portem molt de temps lluitant perquè se’ns valori més i, tot i que encara queda per fer, mica en mica anem pujant esglaons per arribar al mateix nivell que els nois”.

Marta Bach durant un entrenament. / Font: Muses amb Traça

Perquè Marta Bach i la resta de noies de la selecció de waterpolo, les “guerreres“, tal i com també se les anomena, han trencat i estan trencant moltes barreres en la percepció que la societat té de l’esport i la dona i continuen lluitant per aconseguir els mateixos drets i reconeixements que els homes.

Si voleu saber més sobre la Marta Bach no us perdeu l’entrevista completa al programa de Muses amb Traça dedicat a l’esport.

I aquí us deixem el vídeo per si voleu veure-la en imatges!

Galeria d’imatges:

[gigya src=”https://photos.gstatic.com/media/slideshow.swf” width=”600″ height=”400″ flashvars=”host=picasaweb.google.com&noautoplay=1&hl=es&feat=flashalbum&RGB=0x000000&feed=https%3A%2F%2Fpicasaweb.google.com%2Fdata%2Ffeed%2Fapi%2Fuser%2F102078841671340785230%2Falbumid%2F6133583754510935729%3Falt%3Drss%26kind%3Dphoto%26hl%3Des”]

Dones a la carrera

Font: Nihil Novum

Conta la llegenda que Calipatria, membre d’una dinastia de vencedors olímpics, va ser la primera dona en assistir a aquest esdeveniment, vestint-se amb roba d’entrenador per veure com el seu fill, resultava guanyador. Però en saltar a la pista per felicitar-lo, la roba se li va enganxar i va quedar completament nua. Calipatria es va salvar de ser despenyada gràcies a la fama de la seva família. Des de llavors els entrenadors, igual que els atletes, haurien de participar en els Jocs desvestits. És complicat saber amb seguretat si això només és un mite, ara bé, hi ha molts exemples de dones que han fet història en el món de l’esport amb tota seguretat. Aquestes en són només algunes.

Font: Wikimedia Commons

 
 
Charlotte Cooper (1870-1960)
La tennista britànica es va convertir en la primera dona a aconseguir un or olímpic quan l’any 1900, en els Jocs Olímpics de París, hi va començar a haver participació femenina, tot i que només en les categories de golf i tennis.
 
 
 
 

Font: Belleza Pura

Lilí Álvarez (1905-1998)
És, sens dubte, una de les esportistes més polifacètiques. A més de guanyar tres Wimbledon consecutius i dos Roland Garros com a tennista va practicar també esquí, equitació i alpinisme. No només això sinó que l’espanyola va fer de periodista política amb articles per al diari britànic Daily Mail.
 

Font: Centro mujer – Corral de Almaguer

 
Teresa Perales (1975-actualitat)
Un bon exemple de superació de tot tipus de barreres. Als dinou anys, va quedar paraplègica però lluny de rendir-se, la saragossana s’ha convertit en tot un referent de la natació després de guanyar fins a 22 medalles paralímpiques i haver participat en quatre cites dels Jocs Paralímpics. Perales no para, actualment continua preparant-se i entrenant per participar en els pròxims jocs de Río de Janeiro.
 
 
 

Font: Kmhouseindia

Speed Sisters (en actiu des de 2005)
Són el primer equip d’automobilisme totalment format per dones que competeix professionalment a Palestina. Si això sol ja no era prou polèmic, fa un parell d’anys encara van aixecar més veus de queixa en acceptar la primera integrant de l’equip amb hijab. Ara per ara, s’està produint un documental sobre aquest grup de noies que desafien els prejudicis de la seva societat i les dificultats que això els suposa tant en l’àmbit personal com en el professional.
 

Font: Muses amb Traça

 

Laia Sanz (1985-actualitat)
La pilot barcelonina ha estat cinc vegades guanyadora del Dakar, tota una fita; i és que si els esports en general ja estan impregnats d’una aura masculina, els esports a motor són, probablement, aquells en què es fa més evident aquesta desigualtat. Podeu veure l’entrevista que li vam fer des de Muses amb Traça en què ens va explicar com li afecta a ella aquest estigma.
 
 
 
 
Si voleu saber més sobre elles, no us perdeu el programa de Muses amb Traça dedicat a l’esport.

Taula rodona: especial Dia de la Dona. Quin és el paper dels mitjans de comunicació?

Dins del programa especial que Muses amb Traça dediquem al Dia Internacional de les Dones, hi trobareu una taula rodona. La primera taula rodona que fem des de Muses amb Traça. Perquè creiem que la jornada d’avui, dia 8 de març, és suficientment important com per intentar donar veu a totes les parts de la nostra realitat. Perquè la nostra passió és el periodisme, però una de les nostres màximes intencions és defensar el paper de la dona en la societat.

Núria de José, Laura Borràs i Laura Bernis, durant la taula rodona del Dia de la Dona. / Foto: Muses amb Traça

Per això, hem decidit oferir-vos una taula rodona per parlar de com els mitjans de comunicació tracten les notícies sobre dones. Els mitjans de comunicació contribueixen, involuntàriament, a mantenir certs rols a la societat diferents entre homes i dones? Quin és el seu paper a l’informar de notícies sobre dones?

Per aquest motiu, hem juntat a 4 dones, a 4 peces clau, que ens ajudaran a fer aquest anàlisi:

– Laura Borràs, Directora de la Institució de les Lletres Catalanes.
– Montse Gatell, Presidenta de l’Institut Català de les Dones.
– Núria de José, Vocal del Col·legi de Periodistes de Catalunya.
– Núria Almirón, Doctora en Periodisme i Investigadora de la Universitat Pompeu Fabra.

Podeu gaudir de la taula al nostre programa de ràdio especial Dia de la Dona, però aquí també us oferim el vídeo que hem gravat amb les imatges!

I aquí també us deixem una galeria fotogràfica:

Núria de José, Laura Borràs i Laura Bernis, durant la taula rodona del Dia de la Dona. / Foto: Muses amb Traça

Núria Almirón, Montse Gatell i Irina Barnés, durant la taula rodona (de dreta a esquerra). / Foto: Muses amb Traça

La Laura moderant la taula rodona. / Foto: Muses amb Traça

Núria de José, Vocal del col·legi de Periodistes de Catalunya, i Laura Borràs, Directora de la Institució de les Lletres Catalanes. / Foto: Muses amb Traça

Montse Gatell, Presidenta de l’Institut Català de les Dones. / Foto: Muses amb Traça

Núria Almirón, Doctora en Periodisme i Investigadora de la UPF. / Foto: Muses amb Traça

La Laura i la Irina durant la taula rodona del programa especial del Dia de la Dona. / Foto: Muses amb Traça

Notícies relacionades:
– Programa especial: Dia Internacional de les Dones 2015
– Entrevista Laia Sanz

Programa 3 – MÚSICA

Arriba el tercer programa, el qual hem dedicat a la MÚSICA!

En aquest tercer programa parlarem de MÚSICA. Comencem fent un repàs de les dones que més han marcat la història de la música. Després entrevistem a dues de les components de The Mamzelles (dues d’elles, la Paula Ribó i la Paula Malia), un dels grups musicals revelació dels darrers anys a Catalunya i descobrirem què s’amaga darrera les seves perruques negres amb sorpresa inclosa! I, finalment, us explicarem quina és la situació actual de la indústria discogràfia a partir dels testimonis de tres artistes ben diferents: Victòria Quingles, Marion Harper i Mónica Naranjo.

No us ho perdeu!

Foto durant l’entrevista a The Mamzelles. / Foto: Muses amb Traça.

Paula Ribó i Paula Malia, durant l’entrevista de Muses amb Traça. / Foto: Muses amb Traça.

Foto durant una entrevista a Catalunya Ràdio. Foto: Laura Bernis (2014)

Marion Harper, una de les entrevistades en la nostra crònica. Font: blog.

Victòria Quingles, durant un concert a Mallorca. Font: Diari de Mallorca.

Notícies relacionades:
– Veus que han marcat la història
– The Mamzelles: “els missatges, de vegades, espanten als homes”
– Indústria de la música, com fer-s’hi un lloc?

Indústria de la música, com fer-s’hi un lloc?

La industria de la música és un sector que ha canviat molt des de els seus inicis. Fa uns anys, el recolzament d’una discogràfica era l’única manera de donar-se a conèixer, però l’aparició d’Internet va suposar la creació de diverses plataformes i xarxes socials que han modificat el sector. Des de Muses amb Traça us mostrem tres visions sobre aquesta situació.

D’esquerra a dreta: Victòria Quingles, Marion Harper i Mónica Naranjo.

Un exemple de com són els inicis d’un artista jove seria el de Victòria Quingles, una mallorquina de 21 anys que somnia en poder-se dedicar professionalment a la seva passió: la música. Això però és força difícil ja que, com diu ella, “per una persona que canta sola és molt més complicat que per un grup”.

Però també hi ha joves que han aconseguit entrar en la indústria musical i formar part d’una discogràfica. Aquest seria el cas de Marion Harper, considerada com una de les joves promeses del nostre país i que ha aconseguit actuar al Palau de la Música Catalana, després de signar per la discogràfica Luup Records.

Ara bé, els artistes ja consolidats també han optat per les plataformes digitals. Un exemple seria la cantant Mónica Naranjo, que, des de 2008, no està vinculada a cap segell discogràfic, sinó que ha passat a produir-s’ho tot ella mateixa i a ser una de les promotores de la plataforma Community Beat.

Si voleu saber més coses sobre aquestes tres artistes i les noves formes de la indústria musical no us perdeu el programa de Muses amb Traça dedicat a la música.