“DONES. Si no és ara quan?”‏

Folletó V1Les dones cobrem menys que els homes? CERT. Encara hi ha més directius homes que dones amb càrrecs de responsabilitat? CERT. Segueix sent la dona un objecte i el seu cos un reclam publicitari? CERT. Però, què podem fer nosaltres des del nostre dia a dia? Aconseguirem algun dia la igualtat entre homes i dones? Intentarem donar resposta a aquestes qüestions.

“DONES. Si no és ara quan?”‏
Dones de primera línia en el seu àmbit acostaran postures en una taula rodona sobre això i molt més.

Ponents:
Rosa Maria Calaf, periodista i una de les primeres dones corresponsals de RTVE.
Laura Borràs, presidenta de la Institució de les Lletres Catalanes.
Anna Mercadé, directora de l’Observatori Dona, Empresa i Economia de la Cambra de Comerç de Barcelona.
Marina Subirats, sociòloga especialitzada en el camp de l’educació i la sociologia de la dona.
María Josefa Yzuel, Doctora en Ciències Físiques i la segona dona que obtingué la categoria de Catedràtica d’Universitat a l’estat Espanyol.

Organitzen Muses amb traça i UPFeMale.

Organitzen Muses amb traça i UPFeMale.
Dia: 2 de març.
Hora: 16h.
Sala de Graus Albert Calsamiglia del Campus de Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra.

 

Més informació:
https://www.upf.edu/upfigualtat/activitats/Dia_Internacional_de_les_Dones/dones_2016.html

Facebook: https://www.facebook.com/events/196305270729250/
Twitter: @MusesambTraca https://twitter.com/MusesambTraca

Maria Martiañez: “als EUA donen moltes més ajudes a joves esportistes que aquí”

Maria Martiañez, una de les joves promeses del bàsquet femení. / Foto: Muses amb Traça

Maria Martiañez, una de les joves promeses del bàsquet femení. / Foto: Muses amb Traça

Aquesta jove de 17 anys ha aconseguit el que per a molts és tot un somni: anar a jugar a bàsquet als Estats Units. Però aquesta fita no és fruit de la casualitat, ni molt menys. Maria Martiañez porta tota una vida dedicada a aquest esport, a la seva passió, arribant a jugar amb la selecció catalana i espanyola. De fet, amb la darrera, les noies de la SUB17 es van proclamar subcampiones del món! No era d’evitar doncs, que algú es fixés en Martiañez i li proposés de jugar amb l’Oklahoma, a la lliga universitària estatunidenca.

Per tot això, quan Muses amb Traça ho vam saber, vam intentar contactar amb ella! Perquè volíem descobrir més sobre aquesta jove promesa del bàsquet. No us perdeu l’entrevista que ens va concedir, escassos dies abans de marxar cap als EUA!

Aquí teniu el vídeo!

Notícies relacionades:
Programa 4 – ESPORT
– Dones a la carrera
– Marta Bach: “Per una nena, ja no és sincro o natació, ara també hi ha el waterpolo”
– I a tu, ¿què et van dir quan vas començar?
– Laia Sanz: “Encara queda camí per fer”

La mare de la genètica: Rosalind Franklin

El descobriment de l’estructura de l’ADN sempre s’ha adjudicat a James Watson i Francis Crick, dos grans investigadors que van dedicar la seva vida a aquesta qüestió. Però mai s’esmenta a Rosalind Franklin. Fins fa poc, era considerada una investigadora grisa, que ajudava a Watson i Crick en els seus estudis, de personalitat rara i caràcter difícil i que va posar tot tipus d’obstacles al treball que desenvolupaven els seus companys. La realitat, però, no és aquesta.

Rosalind Franklin (1920-1958) va ser una química, biofísica i cristal·lògrafa anglesa, autora d’importants contribucions per la comprensió de l’estructura de l’ADN, els virus, el carbó i el grafit. Es va graduar a la Universitat de Cambridge l’any 1941 i va aconseguir el doctorat en química física, quatre anys després a la mateixa institució. Després d’aquesta etapa de formació, Franklin va passar tres anys a París, al Laboratoire de Services Chimiques de L’Etat, on va estudiar l’aplicació de tècniques de difracció de rajos X.

Rosalind Franklin

Rosalind Franklin

L’any 1951 va tornar a Anglaterra per treballar com a investigadora  en el laboratori de John Randall en el King College de Londres, juntament amb altres científics, per estudiar i analitzar l’estructura de l’ADN. Aquesta científica va realitzar una difracció de rajos X de les fibres de l’ADN, aconseguint així la famosa Fotografia 51, una imatge de l’ADN que va servir per concebre com seria l’estructura d’aquest i demostrar que la hipòtesis sobre el model de doble helix era possible i probable.

Va ser una època complicada per Rosalind Franklin, ja que va mantenir constants enfrontaments amb els seus companys de laboratori, els quals es van aprofitar de les seves dades i investigacions per apropiar-se del descobriment de les dues cadenes que conformaven l’ADN.

Així, la majoria de les dades en què es basa el model de l’estructura molecular de l’ADN, proposat per Watson i Crick en el seu article l’any 1953, provenia dels estudis que Rosalind Franklin va dur a terme.

Malgrat el seu treball i descobriment, el King’s College va acomiadar a Rosalind Franklin, fet que no va afectar la seva carrera que va continuar sent excel·lent: va investigar l’estructura del virus del mosaic del tabac i va publicar fins a quinze articles d’investigació entre 1953 i 1958.

Va morir prematurament als 37 anys a causa del càncer, generat segurament per les seves constants exposicions a la

Rosalind Franklin durant una passejada als Alps

Rosalind Franklin en una passejada als Alps

radiació durant les seves investigacions, i sense cap reconeixement als seus mèrits. Quatre anys més tard, Watson, Wilkins i Crick van obtenir el Premi Nobel de Fisiologia o Medicina, la condecoració més elevada a la labor científica, gràcies a ella.

Rosalind Franklin va patir la injustícia i el menyspreu d’una societat que mai va reconèixer les seves investigacions. A més a més, durant anys, arrel del llibre La doble helix escrit per James Watson, es va transmetre una imatge de la científica totalment equivocada i fins a cert punt, despectiva.

El descobriment d’un llibre escrit per Anne Sayre, esposa d’un científic de Cambridge i amiga de Rosalind, va permetre desmuntar, amb gran rigor, la falsa imatge de Franklin, transformada en “Rosy” per Watson.

L’estructura de la doble helix de l’ADN, el material del qual estan fet els gens, és sense dubte un dels descobriments científics més rellevants que s’ha realitzat en els nostres temps. Va obrir les portes a grans avenços científics actuals de la Biologia i la Genètica molecular. Malgrat això, el nom de la seva autora s’ha mantingut a l’ombra durant anys i no ha estat fins fa relativament poc que Rosalind Franklin ha començat a ser reconeguda mundialment com la mare de la genètica.

Els orígens de l’abstracció: Hilma af Klint

Si parlem d’abstracció, de seguida pensem en Kandinsky, Mondrian o Malevich. Avui en dia aquests pintors són considerats els precursors de l’art no figuratiu, els que van marcar l’inici de l’art contemporani. Ara bé, temps abans que aquests pintors es donessin a conèixer per les seves obres, una desconeguda pintora sueca ja havia trencat amb els cànons pictòrics establerts, donant el tret de sortida a l’art abstracte.

El seu nom era Hilma af Klint (1862-1944). Aquesta artista nascuda a Solna (Suècia), va estudiar a la Reial Acadèmia Sueca de les Arts, gràcies a la llei escandinava que permetia a les dones accedir a una educació artística. Com a part d’un projecte, va ser enviada a Kungstraedgaarden, al barri bohemi d’Estocolm, per desenvolupar el seu talent. Durant aquest període, Klint va realitzar paisatges naturalistes, retrats i dibuixos anatòmics.

Al mateix temps, però, experimentava un altre tipus d’art. Aficionada a l’espiritisme, la teosofia i l’antroposofia des de ben jove, Hilma af Klint creia fermament que existia una dimensió espiritual en l’existència i un coneixement superior, que reflectia quan pintava.

Hilma af Klint. Font: Wikipedia

Hilma af Klint. Font: Wikipedia

El seu treball pretenia representar la connexió entre el fet espiritual i el material, el micro i el macrocosmos, la llum i l’obscuritat, el femení i el masculí. El seu objectiu era plasmar la dualitat que existeix en aquest món i conciliar els conceptes oposats. Per fer-ho, Klint utilitzava un simbolisme ple de referències i significat, que buscava guiar a l’espectador cap a la revelació i la comprensió de l’obra.

L’any 1920, va viatjar a Suïssa, on es va trobar amb Rudolf Steiner, que tindria una gran influència en la seva obra, realitzant pintures sobre les grans religions del món. Cinc anys després, va abandonar la pintura per centrar-se als estudis teosòfics. Va morir en un accident en 1944.

Hilma af Klint va ser una artista única amb una secreta producció artística, que va suposar un desafiament les convencions artístiques i l’origen de l’art no figuratiu. Aquesta dona va invalidar els estereotips sobre les dones pintores, de les que es pensava que eren incapaces d’obrir nous camins i estils.

La seva obra és el fruit de la seva sòlida formació artística, la seva forta personalitat creativa i la seva incansable inquietut espiritual. Al mateix temps és el reflex d’una època i un context social que coincideix amb el canvi de segle XIX al XX, un moment en què Occident va ser testimoni de grans avanços científics que evidenciaven que hi havia alguna cosa més enllà de la realitat material.

La seva història es va mantenir a l’ombra perquè, en vida, no va exposar cap dels seus quadres abstractes. Una de les seves últimes voluntats va ser que aquests no fossin mostrats al públic fins vint anys després de la seva mort perquè tenia la convicció que el món no podria valorar i comprendre la seva obra.

La lluita per votar: Susan B. Anthony

Susan B. Anthony. Font: Comic Vine

Susan B. Anthony. Font: Comic Vine

Susan B. Anthony (1820-1906), líder del moviment americà dels drets civils, va ser un personatge bàsic en la lluita pels Drets de la Dona al segle XIX. Nascuda en una família amb una llarga tradició activista i independentista,  va desenvolupar un criteri i un rigor ètic que marcaria tota la seva trajectòria política. El seu activisme es va iniciar quan, en unir-se en diverses organitzacions, va prendre consciència de les limitacions que el fet de ser dona implicava.

El seu pas definitiu cap al feminisme no es va produir fins que, en 1851, va conèixer a Elizabeth Cady Stanton, la qual havia dirigit el primer manifest del sufragisme americà i es convertiria en la companya inseparable de Susan B. Anthony. Juntes van encapçalar el feminisme nord-americà durant les següents dècades, reclamant una esmena constitucional que concedís el vot a les dones.

Encara que la majoria de les seves reivindicacions pretenien legalitzar el sufragi femení, aquesta dona va dirigir altres campanyes encaminades a transformar la legislació laboral, la mentalitat sexista i els costums discriminatoris de la societat de l’època. Anthony  va promulgar el dret de les dones a tenir propietats i béns, a vendre i comprar sense permís del marit i poder separar-se d’aquest.

Era considerada una dona compasiva, pero amb un fort caràcter i una ment aguda, així com una gran capacitat per inspirar a les mases.  Va morir el 13 de març de 1906, amb 86 anys, deixant el final de la batalla pel sufragi femení a les noves generacions de dones, equipades amb una educació i uns drets que els hi van negar fins a l’arribada d’activistes com Susan B. Anthony

Carmen Maín: “Jo no he notat que em tractin diferent per ser dona, però al llarg de la història de l’art la dona ha estat invisibilitzada”

Entrevistem a la pintora Carmen Maín al seu estudi de Guadalajara. / Font: Muses amb Traça

Entrevistem a la pintora Carmen Maín al seu estudi de Guadalajara. / Font: Muses amb Traça

Camen Maín (Guadalajara 1989) és una jove pintora de només 25 anys que s’està obrint camí en el món de l’art. Tot i que de petita no havia pensat mai en dedicar-se a la pintura, un cop va entrar de visita a la Facultat de Belles Arts de Madrid, ho va veure clar: aquell era el seu lloc.

Gran defensora de tot allò “analògic”, no només s’ha dedicat a la pintura més tradicional, sinó que també ha innovat creant animacions audiovisuals amb quadres. Com si d’una stop-motion es tractés, pinta un quadre i el fotografia, per després tornar-n’hi a pintar un altre on tot es desplaça tímidament el dibuix per tal de crear el moviment.

Si voleu saber més d’ella no us perdeu l’entrevista amb imatges en exclusiva del seu estudi de Guadalajara, on ens vam traslladar per poder entrevistar-la, però també gaudireu d’imatges sobre els seus projectes que l’han portat a exposar, fins i tot, a Londres! Sabieu que hi ha un vaixell pintat per ella navegant pel riu Tàmesi? Si mireu el vídeo de l’entrevista podreu saber més sobre la trajectòria d’aquesta jove, però gran artista que ens ha cautivat, però que també ens anima a reflexionar sobre l’evolució del paper de la dona en la pintura i de com s’ha de lluitar per seguir els teus somnis en el complicat món de l’art.

Si voleu saber més sobre Carmen Maín no us perdeu l’entrevista completa al programa de Muses amb Traça dedicat a la pintura.

I aquí us deixem el vídeo per si voleu veure-la en imatges!

Galeria d’imatges:

El Retrat, la nova secció de Muses amb Traça

Muses amb Traça estrenem una nova secció al programa. El Retrat és l’espai on et donarem a conèixer els noms d’algunes dones que potser no havies sentit abans però que per la seva feina i esforç, per la seva forma de vida i pel seu talent val la pena descobrir. Nosaltres ja les tenim fitxades i els seguirem la pista de molt a prop.

Marta Bach: “Per una nena, ja no és sincro o natació, ara també hi ha el waterpolo”

Entrevistem a Marta Bach, una de les campiones de la selecció espanyola de waterpolo. / Font: Muses amb Traça

Entrevistem a Marta Bach, una de les campiones de la selecció espanyola de waterpolo. / Font: Muses amb Traça

Riallera, sincera i propera en tot moment. Així és Marta Bach, jugadora de waterpolo i una de les campiones de la selecció espanyola de waterpolo femení, que van aconseguir la plata als Jocs Olímpics de Londres 2012 i l’or als Mundials de Natació de Barcelona 2013.

Una mataronina nascuda al 1993 que des de petita li ha agradat fer moltes coses, des de ser castellera fins a fer teatre, però que un dia va descobrir el que podria ser la seva gran passió: el waterpolo. Tenia 9 anys quan va descobrir aquest esport, però qui li anava a dir que el somni de poder jugar professionalment al waterpolo i arribar a la categoria més important es faria realitat. I un dels punts més alts i significatius de la seva carrera esportiva, va ser arribar, amb tan sols 19 anys, a jugar uns Jocs Olímpics, però no només això, sinó aconseguir la plata.

Actualment té 22 anys i està estudiant Farmàcia, cosa que compagina amb els entrenaments tant per al seu equip, el Club Natació Mataró, així com per la selecció espanyola que ja es prepara per als Jocs de 2016 a Río de Janeiro. Muses amb Traça em pogut assistir a un dels seus entrenaments a Mataró per poder-la veure en acció i poder descobrir més sobre aquesta jove campiona.

Marta Bach és un exemple d’esforç i constància, que afirma que, sobretot des dels Jocs de Londres, l’esport femení “està vivint un moment de gràcia”, perquè “portem molt de temps lluitant perquè se’ns valori més i, tot i que encara queda per fer, mica en mica anem pujant esglaons per arribar al mateix nivell que els nois”.

Marta Bach durant un entrenament. / Font: Muses amb Traça

Marta Bach durant un entrenament. / Font: Muses amb Traça

Perquè Marta Bach i la resta de noies de la selecció de waterpolo, les “guerreres“, tal i com també se les anomena, han trencat i estan trencant moltes barreres en la percepció que la societat té de l’esport i la dona i continuen lluitant per aconseguir els mateixos drets i reconeixements que els homes.

Si voleu saber més sobre la Marta Bach no us perdeu l’entrevista completa al programa de Muses amb Traça dedicat a l’esport.

I aquí us deixem el vídeo per si voleu veure-la en imatges!

Galeria d’imatges:

[gigya src=”https://photos.gstatic.com/media/slideshow.swf” width=”600″ height=”400″ flashvars=”host=picasaweb.google.com&noautoplay=1&hl=es&feat=flashalbum&RGB=0x000000&feed=https%3A%2F%2Fpicasaweb.google.com%2Fdata%2Ffeed%2Fapi%2Fuser%2F102078841671340785230%2Falbumid%2F6133583754510935729%3Falt%3Drss%26kind%3Dphoto%26hl%3Des”]

Programa especial: Dia Internacional de les Dones 2015

8 de març de 2015. Avui és el Dia Internacional de la Dona: el nostre dia. És el dia per celebrar el que som, el que hem fet i el que encara ens queda per fer. En el programa d’avui hem trencat els nostres propis esquemes i ens hem proposat sorprende a tots els nostres oients. Avui és un dia important per a nosaltres, perquè la nostra passió és el periodisme, però, des de Muses amb Traça, la nostra intenció és remarcar el paper de la dona en la societat. Perquè sí, hem aconseguit molt en els darrers anys, respecte la igualtat de drets entre homes i dones, però encara queda molt per fer.

Us assegurem que aquest és un programa diferent. Això sí, la resta l’heu de descobrir vosaltres mateixos.

Muses amb Traça us desitja un feliç Dia Internacional de la Dona.

Notícies relacionades:
Taula rodona: especial Dia de la Dona. Quin és el paper dels mitjans de comunicació?
Entrevista Laia Sanz