“DONES. Si no és ara quan?”‏

Folletó V1Les dones cobrem menys que els homes? CERT. Encara hi ha més directius homes que dones amb càrrecs de responsabilitat? CERT. Segueix sent la dona un objecte i el seu cos un reclam publicitari? CERT. Però, què podem fer nosaltres des del nostre dia a dia? Aconseguirem algun dia la igualtat entre homes i dones? Intentarem donar resposta a aquestes qüestions.

“DONES. Si no és ara quan?”‏
Dones de primera línia en el seu àmbit acostaran postures en una taula rodona sobre això i molt més.

Ponents:
Rosa Maria Calaf, periodista i una de les primeres dones corresponsals de RTVE.
Laura Borràs, presidenta de la Institució de les Lletres Catalanes.
Anna Mercadé, directora de l’Observatori Dona, Empresa i Economia de la Cambra de Comerç de Barcelona.
Marina Subirats, sociòloga especialitzada en el camp de l’educació i la sociologia de la dona.
María Josefa Yzuel, Doctora en Ciències Físiques i la segona dona que obtingué la categoria de Catedràtica d’Universitat a l’estat Espanyol.

Organitzen Muses amb traça i UPFeMale.

Organitzen Muses amb traça i UPFeMale.
Dia: 2 de març.
Hora: 16h.
Sala de Graus Albert Calsamiglia del Campus de Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra.

 

Més informació:
https://www.upf.edu/upfigualtat/activitats/Dia_Internacional_de_les_Dones/dones_2016.html

Facebook: https://www.facebook.com/events/196305270729250/
Twitter: @MusesambTraca https://twitter.com/MusesambTraca

Maria Martiañez: “als EUA donen moltes més ajudes a joves esportistes que aquí”

Maria Martiañez, una de les joves promeses del bàsquet femení. / Foto: Muses amb Traça

Maria Martiañez, una de les joves promeses del bàsquet femení. / Foto: Muses amb Traça

Aquesta jove de 17 anys ha aconseguit el que per a molts és tot un somni: anar a jugar a bàsquet als Estats Units. Però aquesta fita no és fruit de la casualitat, ni molt menys. Maria Martiañez porta tota una vida dedicada a aquest esport, a la seva passió, arribant a jugar amb la selecció catalana i espanyola. De fet, amb la darrera, les noies de la SUB17 es van proclamar subcampiones del món! No era d’evitar doncs, que algú es fixés en Martiañez i li proposés de jugar amb l’Oklahoma, a la lliga universitària estatunidenca.

Per tot això, quan Muses amb Traça ho vam saber, vam intentar contactar amb ella! Perquè volíem descobrir més sobre aquesta jove promesa del bàsquet. No us perdeu l’entrevista que ens va concedir, escassos dies abans de marxar cap als EUA!

Aquí teniu el vídeo!

Notícies relacionades:
Programa 4 – ESPORT
– Dones a la carrera
– Marta Bach: “Per una nena, ja no és sincro o natació, ara també hi ha el waterpolo”
– I a tu, ¿què et van dir quan vas començar?
– Laia Sanz: “Encara queda camí per fer”

La mare de la genètica: Rosalind Franklin

El descobriment de l’estructura de l’ADN sempre s’ha adjudicat a James Watson i Francis Crick, dos grans investigadors que van dedicar la seva vida a aquesta qüestió. Però mai s’esmenta a Rosalind Franklin. Fins fa poc, era considerada una investigadora grisa, que ajudava a Watson i Crick en els seus estudis, de personalitat rara i caràcter difícil i que va posar tot tipus d’obstacles al treball que desenvolupaven els seus companys. La realitat, però, no és aquesta.

Rosalind Franklin (1920-1958) va ser una química, biofísica i cristal·lògrafa anglesa, autora d’importants contribucions per la comprensió de l’estructura de l’ADN, els virus, el carbó i el grafit. Es va graduar a la Universitat de Cambridge l’any 1941 i va aconseguir el doctorat en química física, quatre anys després a la mateixa institució. Després d’aquesta etapa de formació, Franklin va passar tres anys a París, al Laboratoire de Services Chimiques de L’Etat, on va estudiar l’aplicació de tècniques de difracció de rajos X.

Rosalind Franklin

Rosalind Franklin

L’any 1951 va tornar a Anglaterra per treballar com a investigadora  en el laboratori de John Randall en el King College de Londres, juntament amb altres científics, per estudiar i analitzar l’estructura de l’ADN. Aquesta científica va realitzar una difracció de rajos X de les fibres de l’ADN, aconseguint així la famosa Fotografia 51, una imatge de l’ADN que va servir per concebre com seria l’estructura d’aquest i demostrar que la hipòtesis sobre el model de doble helix era possible i probable.

Va ser una època complicada per Rosalind Franklin, ja que va mantenir constants enfrontaments amb els seus companys de laboratori, els quals es van aprofitar de les seves dades i investigacions per apropiar-se del descobriment de les dues cadenes que conformaven l’ADN.

Així, la majoria de les dades en què es basa el model de l’estructura molecular de l’ADN, proposat per Watson i Crick en el seu article l’any 1953, provenia dels estudis que Rosalind Franklin va dur a terme.

Malgrat el seu treball i descobriment, el King’s College va acomiadar a Rosalind Franklin, fet que no va afectar la seva carrera que va continuar sent excel·lent: va investigar l’estructura del virus del mosaic del tabac i va publicar fins a quinze articles d’investigació entre 1953 i 1958.

Va morir prematurament als 37 anys a causa del càncer, generat segurament per les seves constants exposicions a la

Rosalind Franklin durant una passejada als Alps

Rosalind Franklin en una passejada als Alps

radiació durant les seves investigacions, i sense cap reconeixement als seus mèrits. Quatre anys més tard, Watson, Wilkins i Crick van obtenir el Premi Nobel de Fisiologia o Medicina, la condecoració més elevada a la labor científica, gràcies a ella.

Rosalind Franklin va patir la injustícia i el menyspreu d’una societat que mai va reconèixer les seves investigacions. A més a més, durant anys, arrel del llibre La doble helix escrit per James Watson, es va transmetre una imatge de la científica totalment equivocada i fins a cert punt, despectiva.

El descobriment d’un llibre escrit per Anne Sayre, esposa d’un científic de Cambridge i amiga de Rosalind, va permetre desmuntar, amb gran rigor, la falsa imatge de Franklin, transformada en “Rosy” per Watson.

L’estructura de la doble helix de l’ADN, el material del qual estan fet els gens, és sense dubte un dels descobriments científics més rellevants que s’ha realitzat en els nostres temps. Va obrir les portes a grans avenços científics actuals de la Biologia i la Genètica molecular. Malgrat això, el nom de la seva autora s’ha mantingut a l’ombra durant anys i no ha estat fins fa relativament poc que Rosalind Franklin ha començat a ser reconeguda mundialment com la mare de la genètica.

Els orígens de l’abstracció: Hilma af Klint

Si parlem d’abstracció, de seguida pensem en Kandinsky, Mondrian o Malevich. Avui en dia aquests pintors són considerats els precursors de l’art no figuratiu, els que van marcar l’inici de l’art contemporani. Ara bé, temps abans que aquests pintors es donessin a conèixer per les seves obres, una desconeguda pintora sueca ja havia trencat amb els cànons pictòrics establerts, donant el tret de sortida a l’art abstracte.

El seu nom era Hilma af Klint (1862-1944). Aquesta artista nascuda a Solna (Suècia), va estudiar a la Reial Acadèmia Sueca de les Arts, gràcies a la llei escandinava que permetia a les dones accedir a una educació artística. Com a part d’un projecte, va ser enviada a Kungstraedgaarden, al barri bohemi d’Estocolm, per desenvolupar el seu talent. Durant aquest període, Klint va realitzar paisatges naturalistes, retrats i dibuixos anatòmics.

Al mateix temps, però, experimentava un altre tipus d’art. Aficionada a l’espiritisme, la teosofia i l’antroposofia des de ben jove, Hilma af Klint creia fermament que existia una dimensió espiritual en l’existència i un coneixement superior, que reflectia quan pintava.

Hilma af Klint. Font: Wikipedia

Hilma af Klint. Font: Wikipedia

El seu treball pretenia representar la connexió entre el fet espiritual i el material, el micro i el macrocosmos, la llum i l’obscuritat, el femení i el masculí. El seu objectiu era plasmar la dualitat que existeix en aquest món i conciliar els conceptes oposats. Per fer-ho, Klint utilitzava un simbolisme ple de referències i significat, que buscava guiar a l’espectador cap a la revelació i la comprensió de l’obra.

L’any 1920, va viatjar a Suïssa, on es va trobar amb Rudolf Steiner, que tindria una gran influència en la seva obra, realitzant pintures sobre les grans religions del món. Cinc anys després, va abandonar la pintura per centrar-se als estudis teosòfics. Va morir en un accident en 1944.

Hilma af Klint va ser una artista única amb una secreta producció artística, que va suposar un desafiament les convencions artístiques i l’origen de l’art no figuratiu. Aquesta dona va invalidar els estereotips sobre les dones pintores, de les que es pensava que eren incapaces d’obrir nous camins i estils.

La seva obra és el fruit de la seva sòlida formació artística, la seva forta personalitat creativa i la seva incansable inquietut espiritual. Al mateix temps és el reflex d’una època i un context social que coincideix amb el canvi de segle XIX al XX, un moment en què Occident va ser testimoni de grans avanços científics que evidenciaven que hi havia alguna cosa més enllà de la realitat material.

La seva història es va mantenir a l’ombra perquè, en vida, no va exposar cap dels seus quadres abstractes. Una de les seves últimes voluntats va ser que aquests no fossin mostrats al públic fins vint anys després de la seva mort perquè tenia la convicció que el món no podria valorar i comprendre la seva obra.

La lluita per votar: Susan B. Anthony

Susan B. Anthony. Font: Comic Vine

Susan B. Anthony. Font: Comic Vine

Susan B. Anthony (1820-1906), líder del moviment americà dels drets civils, va ser un personatge bàsic en la lluita pels Drets de la Dona al segle XIX. Nascuda en una família amb una llarga tradició activista i independentista,  va desenvolupar un criteri i un rigor ètic que marcaria tota la seva trajectòria política. El seu activisme es va iniciar quan, en unir-se en diverses organitzacions, va prendre consciència de les limitacions que el fet de ser dona implicava.

El seu pas definitiu cap al feminisme no es va produir fins que, en 1851, va conèixer a Elizabeth Cady Stanton, la qual havia dirigit el primer manifest del sufragisme americà i es convertiria en la companya inseparable de Susan B. Anthony. Juntes van encapçalar el feminisme nord-americà durant les següents dècades, reclamant una esmena constitucional que concedís el vot a les dones.

Encara que la majoria de les seves reivindicacions pretenien legalitzar el sufragi femení, aquesta dona va dirigir altres campanyes encaminades a transformar la legislació laboral, la mentalitat sexista i els costums discriminatoris de la societat de l’època. Anthony  va promulgar el dret de les dones a tenir propietats i béns, a vendre i comprar sense permís del marit i poder separar-se d’aquest.

Era considerada una dona compasiva, pero amb un fort caràcter i una ment aguda, així com una gran capacitat per inspirar a les mases.  Va morir el 13 de març de 1906, amb 86 anys, deixant el final de la batalla pel sufragi femení a les noves generacions de dones, equipades amb una educació i uns drets que els hi van negar fins a l’arribada d’activistes com Susan B. Anthony

#MusesRecomanació: exposició “Dones del món, llar i feina a Barcelona”

Avui dilluns, les Muses amb Traça us portem una recomanació per a la setmana: l’exposició “Dones del món, llar i feina a Barcelona”, que es troba al pavelló de Sant Rafael i jardins del Recinte Modernista de l’ Hospital de Sant Pau de Barcelona.

PAVELLO

Recinte Modernista Hospital de Sant Pau   Font: sites.google.com

L’exposició, organitzada per l’ Institut de la Universitat de Nacions Unides sobre la Globalització, Cultura i Mobilitat (UNU-GCM), mostra un recull  interessant de fotografies de diverses dones de procedències molt diverses i ho contraposen amb la seva situació laboral a Barcelona. Una gran combinació del tractament sobre la qüestió de gènere i la immigració a la ciutat comtal.

Teniu temps fins al 31 d’agost … no us la perdeu!

 

Esperem les vostres opinions a través de les nostres xarxes, a Facebook, Twitter o Instagram, amb el hastag #MusesRecomanació

Feliç dilluns!

 

 

 

Fi de la 1a temporada però… les Muses NO marxem de vacances!

Estiu és sinònim de vacances, de relax i de molta, però molta platja. És temps de matins amb bona música, tardes de lectura pausada i de passejades nocturnes per aprofitar l’aire fresquet.

Però per a les Muses, l’estiu és l’oportunitat perfecte per fer un balanç del que ha estat una temporada fantàstica i plena de sorpreses. Poc a poc, hem vist com el nostre projecte, sorgit del no-res, ha anat agafant forma. Per això, volem donar les gràcies a totes aquelles persones que ens han ajudat a que Muses amb Traça sigui una realitat: totes les entrevistades, col·laboradors i seguidors que ens han mostrat el seu suport durant aquests mesos. Muses amb Traça va néixer amb moltes ganes de menjar-se el món i pensem que ara, ho estem aconseguint.

foto muses estiuD’aquesta manera, l’activitat de les Muses NO para. Cada setmana (sense excepció!) us portarem alguna recomanació literària, musical o d’alguna exposició. Farem un petit seguiment de les nostres protagonistes durant aquests sis programes de la primera temporada per a que no els hi perdeu mai la pista!

Estigueu atents a les nostres xarxes socials, tan a Facebook,  Twitter, com Instagram perquè us anirem deixant pistes sobre les novetats (que són MOLTES!) de la segona temporada de Muses amb Traça!