Allà on es viu l’art

Imma Masó, propietària de la gal·leria Espaiart de S’Agaró (Girona). / Font: http://imasoespaiart.wix.com/imaso

Les gal·leries d’art són un element bàsic per els pintors. És el lloc on els artistes poden exposar la seva obra i donar-la conèixer al món. Un exemple es l’Espaiart, situada a la població de s’Agaró a la Costa Brava i dirigida per Imma Masó.

Imma va conectar amb l’art des de ben petita i mai va tornar a parar. La idea d’obrir una gal·leria va sorgir per l’acumulació de pintura i per el desig de intentar obrir-se camí en aquest àmbit. A les seves obres s’hi poden veure influències de les corrents actuals, però alhora es tracta d’un estil totalment original. Un dels elements que el fa únic és que l’espectador té un paper clau en el procés de creació de la obra.

Masó se sent afortunada per no haver trobat mai cap tipus de problemes en aquest sector pel fet de ser dona, encara que asumeix que a les altes esferes si deu haver-hi discriminació, ja que no hi ha cap artista femenina.

Un altre model de gal·leria és El Quatre, al cor de la ciutat comtal i oberta des de fa 29 anys. La seva propietaria, Rosa Ferrer, és una dona decidida i riallera que va decidir obrir el local quan la seva vida va donar un gir inesperat. Rosa té clar quin és l’objectiu principal d’aquest espai i dona la cara pels seus artistes i escultors. Pero, de vegades la seva condició de dona li dificulta la feina perquè molts no es creien que ella fos la encarregada i directora de la gal·leria.

Si voleu saber-ne més d’aquestes dues dones i les seves gal·leries, escolteu nostre darrer programa de la primera temporada!

La gal·leria Espaiart de S’Agaró (Girona). / Font: http://imasoespaiart.wix.com/imaso

Exterior de la gal·leria El Quatre de Barcelona.

Detall de la gal·leria Espaiart de S’Agaró (Girona). / Font: http://imasoespaiart.wix.com/imaso

Interior de la gal·leria El Quatre de Barcelona.

La 23ª Mostra Internacional de Dones arriba a Barcelona

Des de la creació del cinema, la majoria de les pel·lícules han estat dirigides per homes. Poc a poc, van sorgir dones que reivindicaven els seu desig de crear i produir films, però en molts casos no se’ls va reconèixer aquest dret. La 23ª Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona té com a objectiu visibiltizar a aquestes dones que avui dia intenten fer-se un lloc en aquest món.

Segons Marta Nieto, una de les organitzadores del festival, sorgit l’any 1992, no només pretenia donar a conèixer creacions cinematogràfiques femenines sinó que també volia mostrar imaginaris més propers a les dones, ja que “si el 85% de les pel·lícules que estan ara a la cartellera estan dirigides per homes, moltes vegades les històries, els personatges, els guions i els imaginaris que s’hi reflecteixen no acaben de satisfer aquest 51% de la població”

Per tercer any, la Mostra s’estendrà al llarg de tot l’any i comptarà amb recursos com Mostra-distribucions, un projecte destinat a emetre films que permeten reflexionar sobre temes relacionats amb polítiques de gènere, com és el cas de Menopausa Rebel dirigit per Adele Tulli i protagonitzat per Thèrése Clerc, fundadora de la Maison Baba Yaga.

Si voleu saber més detalls sobre la Mostra Internacional de Films de Dones, teniu el nostre cinquè programa que dediquem al cinema a la vostra disposició!

I a tu, ¿què et van dir quan vas començar?

Els esports sempre han estat dominat pels homes. Poc a poc, i amb moltes dificultats, les dones han aconseguit fer-se un lloc en aquest món. Però, malgrat això, continuen havent-hi grans desigualtats entre els equips masculins i femenins i les reaccions de l’entorn de les jugadores també són molt diferents.

Georgina Boixereu, capitana de l’equip de futbol femení de Begures. / Font: Muses amb Traça

Sara Carmona, capitana de l’equip de rugby femení de la UPF. / Font: Muses amb Traça

La Georgina Boixereu, capitana de l’equip de futbol femení del C.F.Begues, ens ha explicat com va sorgir l’equip femení: ho van demanar elles! Tot i així, la importància que se’ls hi dóna als homes continua sent molt més alta que a les dones. Un exemple el trobem alhora de pagar: “Nosaltres som el primer equip femení i nosaltres paguem quota com si fóssim futbol base, mentre que el primer equip masculí no paga res”.

L’altra capitana que hem entrevistat, en aquest cas de l’equip de rugby femení de la Universitat Pompeu Fabra, Sara Carmona, té molt clar que, tot i que el rugby en va ple d’estereotips totalment erronis quan es relaciona amb la dona, a ella no li importa: “Que un home que practiqui aquest esport es veu més atractiu que una dona que faci rugby, que ho relacionen amb quelcom vulgar. Això sí, a mi, no m’importa” .

Teniu ganes de més? Doncs no us perdeu el programa de ràdio que dediquem a l’esport i aquest vídeo que Muses amb Traça ha preparat amb les entrevistes completes i imatges dels entrenaments dels equips capitanejats per la Georgina i la Sara!

Galeria d’imatges:

Alcem la veu: estimar no fa mal!

Logotip del concert “Estimar no fa mal”.

Són les sis de la tarda. Estem a Sant Cugat, a l’Auditori, on en menys d’una hora començarà un concert que agruparà les millors veus femenines del país per una bona causa: alçar la veu en contra de la violència de gènere. Aquest és el leitmotiv del concert “Estimar no fa mal” en el marc de la Gira Acustik, organitzat per La Vanguardia i la Plataforma Unitària contra la Violència de Gènere, juntament amb el suport de l’Institut Català de les Dones.

Compte enrere i Cantabile entra a l’escenari. Un inici amb força que avança el que ens espera en aquest concert ple d’emocions i sense cap seient lliure: la sala és plena per tots els racons. Llavors apareixen els presentadors amb un actiu energètic Albert Domènech.

Marion Harper durant l’actuació. / Font: Muses amb Traça.

Donen pas a totes les veus femenines unides per la causa, d’una en una per transmetre el seu missatge en forma de cançó. Marion Harper, sofisticada i natural, és la primera solista a trepitjar l’escenari. Darrere d’ella, les delicades notes que toca al piano Victòria Riba, emocionen al públic sencer: la cançó que dedica a la seva mare ens posa els sentiments a flor de pell. Amb una veu delicada però amb força a la vegada, Marta Aguilera ens convida a trobar-nos a nosaltres mateixes a través de la música.

Ens presenten a en Quim Llisorgas un noi d’aquells que les Muses estem d’acord en definir com excepcional. Excepcional presentador i excepcional actor. Tardem pocs minuts a adonar-nos de què es tracta d’un noi que val molt la pena. Ens explica perquè estimar no fa mal.

La revolució comença amb els primers concordes: The Mamzelles prenen l’escenari. Omplen la sala d’energia, vitalitat i ens conviden a perdre el control: són l’impetu personificat.

The Mamzelles va interpretar dues cançons del seu nou CD, “Totem”. / Font: Muses amb Traça.

Joana Serrat ens torna la calma amb una veu melodiosa i tranquil·la, deixant pas a una animada Judit Nedderman que aconsegueix que tota la sala canti amb ella. Tot un èxit.

Izha va emocionar a tot el públic amb la seva veu. / Font: Muses amb Traça.

Els presentadors de la gala, tornen a fer acte de presència a l’escenari per donar pas a la que es coneix com a la reina del R&B català: Izah. Una veu profunda, delicada i treballada canta per a unir-nos a tots en una lluita que fa anys que hauria d’estar eradicada: estimar és inofensiu.

Lidia Guevara, una noia de gran somriure i que canta sobre herois anònims al ritme d’un “Payaso Supersónico” ens dóna la clau per a aquells dies en què ens sentim esgotats: sempre hi ha algú, encara que no ho pensis, que estarà allà per tu.

Albert Domènech, el presentador més ens presenta La Porta dels Somnis, el grup de Sant Cugat que cantarà per última vegada als escenaris per una causa justa i necessària.

Cantaran com els altres per recordar-nos que ESTIMAR NO FA MAL.

Foto de família al final d’aquest concert en contra de la violència de gènere. / Font: Muses amb Traça

No us perdeu la nostra galeria de fotografies del concert!

Notícies relacionades:
– “Estimar no fa mal” en imatges!

Indústria de la música, com fer-s’hi un lloc?

La industria de la música és un sector que ha canviat molt des de els seus inicis. Fa uns anys, el recolzament d’una discogràfica era l’única manera de donar-se a conèixer, però l’aparició d’Internet va suposar la creació de diverses plataformes i xarxes socials que han modificat el sector. Des de Muses amb Traça us mostrem tres visions sobre aquesta situació.

D’esquerra a dreta: Victòria Quingles, Marion Harper i Mónica Naranjo.

Un exemple de com són els inicis d’un artista jove seria el de Victòria Quingles, una mallorquina de 21 anys que somnia en poder-se dedicar professionalment a la seva passió: la música. Això però és força difícil ja que, com diu ella, “per una persona que canta sola és molt més complicat que per un grup”.

Però també hi ha joves que han aconseguit entrar en la indústria musical i formar part d’una discogràfica. Aquest seria el cas de Marion Harper, considerada com una de les joves promeses del nostre país i que ha aconseguit actuar al Palau de la Música Catalana, després de signar per la discogràfica Luup Records.

Ara bé, els artistes ja consolidats també han optat per les plataformes digitals. Un exemple seria la cantant Mónica Naranjo, que, des de 2008, no està vinculada a cap segell discogràfic, sinó que ha passat a produir-s’ho tot ella mateixa i a ser una de les promotores de la plataforma Community Beat.

Si voleu saber més coses sobre aquestes tres artistes i les noves formes de la indústria musical no us perdeu el programa de Muses amb Traça dedicat a la música.

Escola Memory: Un espai on la música, la dansa i el teatre són els protagonistes

L’Escola Memory es va inaugurar l’any 1992 a Barcelona per oferir a les persones on espai on poder desenvolupar la dansa, el cant, la música i el teatre, de text o musical. El centre seguía el model del famós centre Performing Arts La Guardia de Nova York i ràpidament es va convertir en un lloc sense precedents a Catalunya i a Espanya.

Àngels Gonyalons actriu i directora de l’Escola Memory. / Font: Muses amb Traça

Una de les seves fundadores i actuals directores, Àngels Gonyalons, assegura que intenten “mantenir un equilibri entre la part del negoci que s’ha de mantenir, el rigor i la professionalitat” i afegeix que els profesors de la Memory “són persones en actiu, perquè això és un ofici i un ofici on millor se n’aprenen es al costat dels mestres que el fan”.

També Àngels Gonyalons, que compagina aquesta tasca de directora amb la faceta d’actriu, explica que l’objectiu de l’Escola no és només posar a l’abast dels artistes una formació acadèmica, sinó formar “actors i públic, que en sàpiguen, però pel que fa als actors formem actors per fer teatre […] perquè aquesta és la manera de prestigiar al gènere, la gent moltes vegades creu que cantant ja en te prou, i probablement n’haurà tingut prou per treballar, però no es fa així una carrera”.

Actualment, l’Escola Memory, situada al c/ Valencia, 293, s’ha consolidat com a centre de formació integral per a adults, joves i nens, convertint-se en referent d’actors, cantants i ballarins.

No us perdeu la crònica de l’Escola Memory que vam fer al programa de Muses amb Traça dedicat al teatre.

Muses amb Traça entrevista a Àngels Gonyalons.

Àngels Gonyalons durant l’entrevista al Teatre Tívoli.

D’esquerra a dreta: Laura Bernis, Jara Bravo, Àngels Gonyalons i Irina Barnés.

Cartell promocional de “Sister Act” on Àngels Gonyalons és una de les protagonistes.

Interior del Teatre Tívoli

Àngels Gonyalons actualment en cartell per “Sister Act” al Tívoli.

Descobreix La Poeteca!

Foto d’un dels recitals fets a la Poeteca. / Font: Barcelona en clau de poesia

Per si teniu ganes d’anar a algun recital poètic a Barcelona us en presentem un coordinat per una dona: La Poeteca, de Maria Antònia Massanet.

Cada dijous, aquest espai situat a C/ Comte Borrell, 122, a dos quarts de nou del vespre, podreu gaudir a La Poeteca de recitals, presentacions de llibres, actes com en el dia de la dona, etc.

La voluntat de portar la cultura a peu de carrer, va fer que la també poeta Maria Antònia Massanet i la propietària del bar la Createca, unissin forces per a donar a la poesia un lloc de referència a Barcelona que fos un punt de trobada de poetes, escriptors i amants de la poesia.

Poetes com Enric Casasses, Dolors Miquel, Josep Pedrals, Mireia Vidal Compte o la mateixa Sònia Moll; han contribuït a fer de La Poeteca una cita obligatòria cada setmana en l’agenda barcelonina.

Més curiositats d’aquest local a la crònica del programa de Muses amb Traça dedicat a la poesia.