“DONES. Si no és ara quan?”‏

Folletó V1Les dones cobrem menys que els homes? CERT. Encara hi ha més directius homes que dones amb càrrecs de responsabilitat? CERT. Segueix sent la dona un objecte i el seu cos un reclam publicitari? CERT. Però, què podem fer nosaltres des del nostre dia a dia? Aconseguirem algun dia la igualtat entre homes i dones? Intentarem donar resposta a aquestes qüestions.

“DONES. Si no és ara quan?”‏
Dones de primera línia en el seu àmbit acostaran postures en una taula rodona sobre això i molt més.

Ponents:
Rosa Maria Calaf, periodista i una de les primeres dones corresponsals de RTVE.
Laura Borràs, presidenta de la Institució de les Lletres Catalanes.
Anna Mercadé, directora de l’Observatori Dona, Empresa i Economia de la Cambra de Comerç de Barcelona.
Marina Subirats, sociòloga especialitzada en el camp de l’educació i la sociologia de la dona.
María Josefa Yzuel, Doctora en Ciències Físiques i la segona dona que obtingué la categoria de Catedràtica d’Universitat a l’estat Espanyol.

Organitzen Muses amb traça i UPFeMale.

Organitzen Muses amb traça i UPFeMale.
Dia: 2 de març.
Hora: 16h.
Sala de Graus Albert Calsamiglia del Campus de Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra.

 

Més informació:
https://www.upf.edu/upfigualtat/activitats/Dia_Internacional_de_les_Dones/dones_2016.html

Facebook: https://www.facebook.com/events/196305270729250/
Twitter: @MusesambTraca https://twitter.com/MusesambTraca

Carmen Maín: “Jo no he notat que em tractin diferent per ser dona, però al llarg de la història de l’art la dona ha estat invisibilitzada”

Entrevistem a la pintora Carmen Maín al seu estudi de Guadalajara. / Font: Muses amb Traça

Entrevistem a la pintora Carmen Maín al seu estudi de Guadalajara. / Font: Muses amb Traça

Camen Maín (Guadalajara 1989) és una jove pintora de només 25 anys que s’està obrint camí en el món de l’art. Tot i que de petita no havia pensat mai en dedicar-se a la pintura, un cop va entrar de visita a la Facultat de Belles Arts de Madrid, ho va veure clar: aquell era el seu lloc.

Gran defensora de tot allò “analògic”, no només s’ha dedicat a la pintura més tradicional, sinó que també ha innovat creant animacions audiovisuals amb quadres. Com si d’una stop-motion es tractés, pinta un quadre i el fotografia, per després tornar-n’hi a pintar un altre on tot es desplaça tímidament el dibuix per tal de crear el moviment.

Si voleu saber més d’ella no us perdeu l’entrevista amb imatges en exclusiva del seu estudi de Guadalajara, on ens vam traslladar per poder entrevistar-la, però també gaudireu d’imatges sobre els seus projectes que l’han portat a exposar, fins i tot, a Londres! Sabieu que hi ha un vaixell pintat per ella navegant pel riu Tàmesi? Si mireu el vídeo de l’entrevista podreu saber més sobre la trajectòria d’aquesta jove, però gran artista que ens ha cautivat, però que també ens anima a reflexionar sobre l’evolució del paper de la dona en la pintura i de com s’ha de lluitar per seguir els teus somnis en el complicat món de l’art.

Si voleu saber més sobre Carmen Maín no us perdeu l’entrevista completa al programa de Muses amb Traça dedicat a la pintura.

I aquí us deixem el vídeo per si voleu veure-la en imatges!

Galeria d’imatges:

La història pintada per dones

Font: Viquipèdia

Font: Viquipèdia


Artemisia Gentileschi (1593-1654)
Filla d’un dels primers pintors en ser considerats caravaggistes per la seva gran adaptació a l’estil del pintor italià. Artemisia aportava als seus quadres un gran rigor artístic al dibuix que, juntament amb la forta accentuació dramàtica que va inserir, va convertir-se en una de les dones més influents del caravaggisme a Nàpols. Segons Bàrbara Longhi, pintora i amiga de Gentileschi, “Artemisia era la única dona d’Itàlia que sabia alguna cosa de pintura”.
 
 
Font: biografiasyvidas.com

Font: biografiasyvidas.com


Frida Kahlo (1907-1954)
Pintora i poetessa mexicana, que va contribuir a la formació d’un nou tipus d’identitat per a la dona, basat en el seu caràcter autosuficient i trets físics eminentment masculins. Tal com molts dels seus biògrafs afirmen, Frida va ser objecte i subjecte de la seva obra pictòrica i poètica. Els elements expressionistes i surrealistes van marcar la seva obra, marcant un abans i un després en les obres de grans pintors com Picasso.
 
 
Font: keane-eyes.com

Font: keane-eyes.com

Margaret Kane (1927)
Artista nord-americana de gran repercussió mediàtica, va iniciar la seva obra sota diversos noms com Peggy Doris Hawkins, Peggy Ulbrich, MDH Keane y Margaret McGuire. Es dedica principalment als retrats de dones, nens i animals domèstics, als que dóna el seu toc característic al dotar-los d’ulls excessivament grans. Tim Burton, director de cinema, va dirigir al 2014 la que va ser la seva biografia més fidel.

Font: paulabonet.com

Font: paulabonet.com


 
Paula Bonet (1980)

Il·lustradora valenciana nascuda a Vila-real amb un gran recorregut en el món de la exposició de la seva obra pictòrica. Amb dos llibres al mercat de la seva pròpia autoria i il·lustració, col·labora amb diversos diaris de tirada nacional, en temes d’escenografia i cartellera.
 

Font: agenjo.cat

Font: agenjo.cat

Rosa Agenjo (1955)

Doctora i professora de Belles Arts de la Universitat de Barcelona, va començar a pintar de molt joveneta. Li inspira la tradició catalana i la cultura flamenca, una barreja d’elements que fa de la seva obra un clar reflex d’una vida dedicada cent per cent a l’art. L’ensenyança és per a ella una forma més d’expressió, que li dóna un punt afegit a la feina artística que fa.
 
Si després d’aquest repàs històric us heu quedat amb ganes de saber-ne més, us recomanem el nostre sisè programa dedicat a la pintura i la il·lustració!

PROGRAMA 5 – CINEMA

Muses amb Traça torna amb el 5è programa dedicat al CINEMA!

Ens agrada sorprendre, per això, hem donat el tret de sortida a una nova secció dins el programa: “El Retrat“. En ella, us presentem a Arantxa Zunzunegui, productora de Fausto Producciones: l’exemple d’una dona que defuig la rutina. Després, entrevistem a Neus Ballús, directora de la pel·lícula “La Plaga” i guanyadora de quatre premis Gaudí el passat 2014, que farà un recorregut per la seva experiència com a dona en el món del cinema. Finalment, també hem assistit a la 23ª Mostra Internacional de Films de Dones a Barcelona, on hem parlat amb una de les seves organitzadores, Marta Nieto, que ens explicarà les raons per les quals va sorgir aquest festival i quins són els resultats que s’han aconseguit. Igualment podreu gaudir l’entrevista a Adele Tulli, directora del documental “Menopausa Rebel” i de la seva protagonista, Therèse Clerc, fundadora de la Maison Baba Yaga. Totes dues ens ajudaràn a entendre la vellesa femenina d’una altra manera.

Llums, claqueta i…ACCIÓ!

Notícies relacionades:
El Retrat: Arantxa Zunzunegui
– Neus Ballús: “La figura de la dona com a cineasta ha estat sempre tapada”
La 23ª Mostra Internacional de Dones arriba a Barcelona
Dones, càmeres i… ACCIÓ!
El Retrat, la nova secció de Muses amb Traça

Programa 4 – ESPORT

Ja tenim aquí el quart programa dedicat a l’ESPORT! Comencem fent una ullada a la història femenina de l’esport, des dels inicis dels Jocs Olímpics fins als referents més actuals. Seguidament, entrevistem a Marta Bach, jugadora de waterpolo i una de les campiones de la selecció espanyola de waterpolo femení, que van aconseguir la plata als Jocs Olímpics de Londres 2012 i l’or als Mundials de Natació de Barcelona 2013. I, finalment, us explicarem quina és la situació actual de l’esport femení a partir de l’experiència de dues noies molt joves, la Sara Carmona i Georgina Boixereu que juguen, respectivament, a rugby i a futbol. Quins estereotips s’han trobat? Quines desigualtats existeixen entre els nois i les noies que volen començar a obrir-se camí en l’esport? No us ho perdeu!

Notícies relacionades:
– Dones a la carrera
– Marta Bach: “Per una nena, ja no és sincro o natació, ara també hi ha el waterpolo”
– I a tu, ¿què et van dir quan vas començar?
– Laia Sanz: “Encara queda camí per fer”

Dones a la carrera

Font: Nihil Novum

Font: Nihil Novum

Conta la llegenda que Calipatria, membre d’una dinastia de vencedors olímpics, va ser la primera dona en assistir a aquest esdeveniment, vestint-se amb roba d’entrenador per veure com el seu fill, resultava guanyador. Però en saltar a la pista per felicitar-lo, la roba se li va enganxar i va quedar completament nua. Calipatria es va salvar de ser despenyada gràcies a la fama de la seva família. Des de llavors els entrenadors, igual que els atletes, haurien de participar en els Jocs desvestits. És complicat saber amb seguretat si això només és un mite, ara bé, hi ha molts exemples de dones que han fet història en el món de l’esport amb tota seguretat. Aquestes en són només algunes.

Font: Wikimedia Commons


 
 
Charlotte Cooper (1870-1960)
La tennista britànica es va convertir en la primera dona a aconseguir un or olímpic quan l’any 1900, en els Jocs Olímpics de París, hi va començar a haver participació femenina, tot i que només en les categories de golf i tennis.
 
 
 
 

Font: Belleza Pura


Lilí Álvarez (1905-1998)
És, sens dubte, una de les esportistes més polifacètiques. A més de guanyar tres Wimbledon consecutius i dos Roland Garros com a tennista va practicar també esquí, equitació i alpinisme. No només això sinó que l’espanyola va fer de periodista política amb articles per al diari britànic Daily Mail.
 

Font: Centro mujer – Corral de Almaguer


 
Teresa Perales (1975-actualitat)
Un bon exemple de superació de tot tipus de barreres. Als dinou anys, va quedar paraplègica però lluny de rendir-se, la saragossana s’ha convertit en tot un referent de la natació després de guanyar fins a 22 medalles paralímpiques i haver participat en quatre cites dels Jocs Paralímpics. Perales no para, actualment continua preparant-se i entrenant per participar en els pròxims jocs de Río de Janeiro.
 
 
 

Font: Kmhouseindia

Speed Sisters (en actiu des de 2005)
Són el primer equip d’automobilisme totalment format per dones que competeix professionalment a Palestina. Si això sol ja no era prou polèmic, fa un parell d’anys encara van aixecar més veus de queixa en acceptar la primera integrant de l’equip amb hijab. Ara per ara, s’està produint un documental sobre aquest grup de noies que desafien els prejudicis de la seva societat i les dificultats que això els suposa tant en l’àmbit personal com en el professional.
 

Font: Muses amb Traça

 

Laia Sanz (1985-actualitat)
La pilot barcelonina ha estat cinc vegades guanyadora del Dakar, tota una fita; i és que si els esports en general ja estan impregnats d’una aura masculina, els esports a motor són, probablement, aquells en què es fa més evident aquesta desigualtat. Podeu veure l’entrevista que li vam fer des de Muses amb Traça en què ens va explicar com li afecta a ella aquest estigma.
 
 
 
 
Si voleu saber més sobre elles, no us perdeu el programa de Muses amb Traça dedicat a l’esport.

Taula rodona: especial Dia de la Dona. Quin és el paper dels mitjans de comunicació?

Dins del programa especial que Muses amb Traça dediquem al Dia Internacional de les Dones, hi trobareu una taula rodona. La primera taula rodona que fem des de Muses amb Traça. Perquè creiem que la jornada d’avui, dia 8 de març, és suficientment important com per intentar donar veu a totes les parts de la nostra realitat. Perquè la nostra passió és el periodisme, però una de les nostres màximes intencions és defensar el paper de la dona en la societat.

Núria de José, Laura Borràs i Laura Bernis, durant la taula rodona del Dia de la Dona. / Foto: Muses amb Traça

Núria de José, Laura Borràs i Laura Bernis, durant la taula rodona del Dia de la Dona. / Foto: Muses amb Traça

Per això, hem decidit oferir-vos una taula rodona per parlar de com els mitjans de comunicació tracten les notícies sobre dones. Els mitjans de comunicació contribueixen, involuntàriament, a mantenir certs rols a la societat diferents entre homes i dones? Quin és el seu paper a l’informar de notícies sobre dones?

Per aquest motiu, hem juntat a 4 dones, a 4 peces clau, que ens ajudaran a fer aquest anàlisi:

Laura Borràs, Directora de la Institució de les Lletres Catalanes.
Montse Gatell, Presidenta de l’Institut Català de les Dones.
Núria de José, Vocal del Col·legi de Periodistes de Catalunya.
Núria Almirón, Doctora en Periodisme i Investigadora de la Universitat Pompeu Fabra.

Podeu gaudir de la taula al nostre programa de ràdio especial Dia de la Dona, però aquí també us oferim el vídeo que hem gravat amb les imatges!

I aquí també us deixem una galeria fotogràfica:


Notícies relacionades:
Programa especial: Dia Internacional de les Dones 2015
Entrevista Laia Sanz

Programa 3 – MÚSICA

Arriba el tercer programa, el qual hem dedicat a la MÚSICA!

En aquest tercer programa parlarem de MÚSICA. Comencem fent un repàs de les dones que més han marcat la història de la música. Després entrevistem a dues de les components de The Mamzelles (dues d’elles, la Paula Ribó i la Paula Malia), un dels grups musicals revelació dels darrers anys a Catalunya i descobrirem què s’amaga darrera les seves perruques negres amb sorpresa inclosa! I, finalment, us explicarem quina és la situació actual de la indústria discogràfia a partir dels testimonis de tres artistes ben diferents: Victòria Quingles, Marion Harper i Mónica Naranjo.

No us ho perdeu!


Notícies relacionades:
Veus que han marcat la història
The Mamzelles: “els missatges, de vegades, espanten als homes”
Indústria de la música, com fer-s’hi un lloc?

Programa 2 – TEATRE

Us deixem el nostre segon programa, el qual hem dedicat al TEATRE!

Començarem fent un repàs històric de les dames més influents del teatre, un espai que, originariament, estava reservat als homes. Després ens traslladarem al teatre Poliorama, on s’està representant l’obra “Polònia. El Musical” per entrevistar a una de les seves actrius, l’Anna Bertrán, amb qui parlarem sobre la seva trajectòria amb sorpresa inclosa. I, per acabar, us parlarem de l’Escola Memory, escola de dansa, teatre i teatre musical, fundada per l’actriu Àngels Gonyalons, a la que també vam entrevistar perquè ens expliqués de primera mà l’origen d’aquest projecte i ens digués quin és el secret de la seva formació.

No us ho perdeu!


Notícies relacionades:
Dones que han canviat l’escenari
Anna Bertran: “La gent necessita més que mai riure”
Escola Memory: Un espai on la música, la dansa i el teatre són els protagonistes

Dones que han canviat l’escenari

margaret hughes

Font: socialregister .co.uk


 
Margaret Hughes(1630-1719)
 
Una de les primeres actrius professionals de Regne Unit. Va encarnar el personatge de Desdèmona, de l’obra de Shakespeare Othello. La seva figura ha arribat fins als nostres dies per haver estat la protagonista d’una obra de teatre i també d’una novel·la.
 
 
 
OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Font: revoltaglobal.cat


 
 
Asja Lācis (1891-1979)

Bolxevic, actriu i directora de teatre. Entre les seves amistats hi figuren noms com Bertolt Brecht o Walter Benjamin. Destacà amb actuacions com la de ‘La dama de les camèlies’ al Deutsches Theater i, a més, va ser l’encarregada del departament de cinema de l’ambaixada soviètica a Berlín.  Detinguda per la KGB i deportada a Kazajistan, seria readmesa al Partit Comunista als anys 50.
 

natividad zaro

Font: literaturavillalba .blogspot.com

 

Natividad Zaro (1909-1978)

Actriu, guionista i directora saragossana. Aficionada a les tertúlies literàries organitzades per Valle-Inclán, va tenir problemes amb la policia durant la dictadura de Primo de Rivera per representar obres que van ser considerades immorals i anticlericals. Un cop acabada la Guerra Civil va dedicar-se sobretot al cinema mitjançant la seva productora, Atenea.
 
 
 

mackinnon

Font: atlantictheater.org

 

Pam MacKinnon (1968-actualitat)

Directora americana de teatre que compta amb un premi Pulitzer., Famosa per haver dut a escena obres com Qui té por a Virginia Woolf? per la qual va guanyar un Premi Tony a la millor direcció d’una obra teatral. Últiimament, ha dirigit ClybournePark.
 
 

Xirgu

Font: margaritaxirgu.es

Margarita Xirgu (1888-1969)

L’actriu nascuda a Molins de Rei va ser des de la Maria Rosa de Guimerà fins la Salomé de Wilde. Des de ben petita va estar lligada al món del teatre i va arribar a dirigir la companyia del Teatro Español. Durant la guerra civil va estar exiliada a Amèrica del Sud on va seguir representant obres d’autors espanyols com Lorca i va dirigir l’Escola Dramàtica Municipal de Montevideo.
 
 
 
Si voleu saber més sobre elles, no us perdeu el programa de Muses amb Traça dedicat al teatre.