La mare de la genètica: Rosalind Franklin

El descobriment de l’estructura de l’ADN sempre s’ha adjudicat a James Watson i Francis Crick, dos grans investigadors que van dedicar la seva vida a aquesta qüestió. Però mai s’esmenta a Rosalind Franklin. Fins fa poc, era considerada una investigadora grisa, que ajudava a Watson i Crick en els seus estudis, de personalitat rara i caràcter difícil i que va posar tot tipus d’obstacles al treball que desenvolupaven els seus companys. La realitat, però, no és aquesta.

Rosalind Franklin (1920-1958) va ser una química, biofísica i cristal·lògrafa anglesa, autora d’importants contribucions per la comprensió de l’estructura de l’ADN, els virus, el carbó i el grafit. Es va graduar a la Universitat de Cambridge l’any 1941 i va aconseguir el doctorat en química física, quatre anys després a la mateixa institució. Després d’aquesta etapa de formació, Franklin va passar tres anys a París, al Laboratoire de Services Chimiques de L’Etat, on va estudiar l’aplicació de tècniques de difracció de rajos X.

Rosalind Franklin

Rosalind Franklin

L’any 1951 va tornar a Anglaterra per treballar com a investigadora  en el laboratori de John Randall en el King College de Londres, juntament amb altres científics, per estudiar i analitzar l’estructura de l’ADN. Aquesta científica va realitzar una difracció de rajos X de les fibres de l’ADN, aconseguint així la famosa Fotografia 51, una imatge de l’ADN que va servir per concebre com seria l’estructura d’aquest i demostrar que la hipòtesis sobre el model de doble helix era possible i probable.

Va ser una època complicada per Rosalind Franklin, ja que va mantenir constants enfrontaments amb els seus companys de laboratori, els quals es van aprofitar de les seves dades i investigacions per apropiar-se del descobriment de les dues cadenes que conformaven l’ADN.

Així, la majoria de les dades en què es basa el model de l’estructura molecular de l’ADN, proposat per Watson i Crick en el seu article l’any 1953, provenia dels estudis que Rosalind Franklin va dur a terme.

Malgrat el seu treball i descobriment, el King’s College va acomiadar a Rosalind Franklin, fet que no va afectar la seva carrera que va continuar sent excel·lent: va investigar l’estructura del virus del mosaic del tabac i va publicar fins a quinze articles d’investigació entre 1953 i 1958.

Va morir prematurament als 37 anys a causa del càncer, generat segurament per les seves constants exposicions a la

Rosalind Franklin durant una passejada als Alps

Rosalind Franklin en una passejada als Alps

radiació durant les seves investigacions, i sense cap reconeixement als seus mèrits. Quatre anys més tard, Watson, Wilkins i Crick van obtenir el Premi Nobel de Fisiologia o Medicina, la condecoració més elevada a la labor científica, gràcies a ella.

Rosalind Franklin va patir la injustícia i el menyspreu d’una societat que mai va reconèixer les seves investigacions. A més a més, durant anys, arrel del llibre La doble helix escrit per James Watson, es va transmetre una imatge de la científica totalment equivocada i fins a cert punt, despectiva.

El descobriment d’un llibre escrit per Anne Sayre, esposa d’un científic de Cambridge i amiga de Rosalind, va permetre desmuntar, amb gran rigor, la falsa imatge de Franklin, transformada en “Rosy” per Watson.

L’estructura de la doble helix de l’ADN, el material del qual estan fet els gens, és sense dubte un dels descobriments científics més rellevants que s’ha realitzat en els nostres temps. Va obrir les portes a grans avenços científics actuals de la Biologia i la Genètica molecular. Malgrat això, el nom de la seva autora s’ha mantingut a l’ombra durant anys i no ha estat fins fa relativament poc que Rosalind Franklin ha començat a ser reconeguda mundialment com la mare de la genètica.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s