Font: Mostra Internacional de Films de Dones
Alice Guy (1873-1968)
Un any després que els germans Lumière fessin públic el seu cinematògraf, Alice Guy, de nacionalitat francesa, va decidir rodar una pel·lícula sobre una idea pròpia: La fée aux choux. D’aquesta manera, Alice es va convertir en la fundadora del cinema com a narració cultural i la primera dona en tot el món a exercir aquest ofici. Pionera i referent en la producció de les primeres pel·lícules sonores, va dirigir més de 600 pel·lícules de tots els gèneres, entre les quals s’inclou el primer film en la que tots els protagonistes eren negres. Avui dia, continua sent la única dona que ha dirigit el seu propi estudi cinematogràfic.
Font: El País
Es va iniciar en el món del cinema adaptant la novela de Percy Marks, L’Edat de Plàstic. Filla d’immigrants jueus i estudiant de periodisme, va començar a treballar l’any 1923 com assistent d’edició a l’oficina de Universal Pictures. Els seus guions van servir en molts casos per donar a conèixer a nombroses estrelles d’aquella època com Constance Benett o Greta Garbo. A les seves memòries, Sagor Maas va descriure com va ser l’evolució del cinema des de la seva experiència i va denunciar la misoginia i la discriminació que va patir coma dona en la indústria del cinema, concretament a Hollywood, als anys vint.
Font: Taringa
Norma Jean, o més coneguda com a Marilyn Monroe, no només va esdevenir la icona de la feminitat del segle XX, sinó que es va convertir en un referent de la rebel·lia de la dona. Marilyn es va donar a conèixer gràcies a les fotografies que Henrik Manukyan li va fer a la fàbrica on treballava. L’actriu va aconseguir una gran reputació amb pel·lícules com Els senyors les prefereixen rosses o El Príncep i la Corista, on interpretava papers de dones innocents i ingènues. Res més lluny de la realitat, ja que ella es caracteritzava per ser una ànima lliure, que feia el que volia quan volia, sense preocupar-li el que pensaria la gent. Malgrat viure una vida plena d’insatisfaccions personals, Marilyn Monroe es va convertir en el símbol de l’erotisme femení i del poder de les dones.
Font: Bore Bug
De bellesa fràgil i gran elegància, Audrey Hepburn va ser una de les icones dels anys 50 de Hollywood i una de les actrius més premiades i reconegudes del cinema occidental. Hepburn va començar actuant en diverses obres teatrals musicals i en algunes campanyes de moda. L’èxit va arribar amb Vacances a Roma, on interpretava a una princesa europea que s’enamorava d’un periodista nord-americà. Aquest paper li va permetre guanyar l’Òscar. També, gràcies als seus ulls grossos, l’esguard sorprès i l’aspecte infantil, Audrey Hepburn va suposar una revolució en els cànons de bellesa d’aquella època.
Font: Minorias Creativas
Isabel Coixet (1960)Directora de cinema, guionista i publicista. Isabel Coixet ha cultivat aquestes tres professions amb traça i talent. La seva relació amb el món del cinema va començar com a crítica de pel·lícules a la revista Fotogramas. Després de gravar alguns curtmetratges, va debutar l’any 1986 amb el film Massa vell per a morir jove. No seria fins deu anys més tard que aconseguiria l’èxit amb Coses que no et vaig dir mai. A partir d’aquí va recol·lectar èxit rere èxit, amb pel·lícules intenses i humanes, com La meva vida sense mi, protagonitzada per Sarah Polley. Els premis Ciutat de Barcelona, Goya i Sant Jordi són alguns dels galardons que ha rebut Isabel Coixet per la seva trajectoria cinematogràfica.
Si voleu saber més curiositats cinèfiles, no us perdeu el programa de Muses amb Traça dedicat al cinema.
Muses amb traça 
Retroenllaç: PROGRAMA 5 – CINEMA | Muses amb traça