Dones a la carrera

Font: Nihil Novum

Font: Nihil Novum

Conta la llegenda que Calipatria, membre d’una dinastia de vencedors olímpics, va ser la primera dona en assistir a aquest esdeveniment, vestint-se amb roba d’entrenador per veure com el seu fill, resultava guanyador. Però en saltar a la pista per felicitar-lo, la roba se li va enganxar i va quedar completament nua. Calipatria es va salvar de ser despenyada gràcies a la fama de la seva família. Des de llavors els entrenadors, igual que els atletes, haurien de participar en els Jocs desvestits. És complicat saber amb seguretat si això només és un mite, ara bé, hi ha molts exemples de dones que han fet història en el món de l’esport amb tota seguretat. Aquestes en són només algunes.

Font: Wikimedia Commons


 
 
Charlotte Cooper (1870-1960)
La tennista britànica es va convertir en la primera dona a aconseguir un or olímpic quan l’any 1900, en els Jocs Olímpics de París, hi va començar a haver participació femenina, tot i que només en les categories de golf i tennis.
 
 
 
 

Font: Belleza Pura


Lilí Álvarez (1905-1998)
És, sens dubte, una de les esportistes més polifacètiques. A més de guanyar tres Wimbledon consecutius i dos Roland Garros com a tennista va practicar també esquí, equitació i alpinisme. No només això sinó que l’espanyola va fer de periodista política amb articles per al diari britànic Daily Mail.
 

Font: Centro mujer – Corral de Almaguer


 
Teresa Perales (1975-actualitat)
Un bon exemple de superació de tot tipus de barreres. Als dinou anys, va quedar paraplègica però lluny de rendir-se, la saragossana s’ha convertit en tot un referent de la natació després de guanyar fins a 22 medalles paralímpiques i haver participat en quatre cites dels Jocs Paralímpics. Perales no para, actualment continua preparant-se i entrenant per participar en els pròxims jocs de Río de Janeiro.
 
 
 

Font: Kmhouseindia

Speed Sisters (en actiu des de 2005)
Són el primer equip d’automobilisme totalment format per dones que competeix professionalment a Palestina. Si això sol ja no era prou polèmic, fa un parell d’anys encara van aixecar més veus de queixa en acceptar la primera integrant de l’equip amb hijab. Ara per ara, s’està produint un documental sobre aquest grup de noies que desafien els prejudicis de la seva societat i les dificultats que això els suposa tant en l’àmbit personal com en el professional.
 

Font: Muses amb Traça

 

Laia Sanz (1985-actualitat)
La pilot barcelonina ha estat cinc vegades guanyadora del Dakar, tota una fita; i és que si els esports en general ja estan impregnats d’una aura masculina, els esports a motor són, probablement, aquells en què es fa més evident aquesta desigualtat. Podeu veure l’entrevista que li vam fer des de Muses amb Traça en què ens va explicar com li afecta a ella aquest estigma.
 
 
 
 
Si voleu saber més sobre elles, no us perdeu el programa de Muses amb Traça dedicat a l’esport.

The Mamzelles: “els missatges, de vegades, espanten als homes”

Portada del segon CD de The Mamzelles, "Totem" (DisMedi, 2014)

Portada del segon CD de The Mamzelles, “Totem” (DiscMedi, 2014)

Paula Ribó, Paula Malia i Bàrbara Mestanza, aquests són els noms de les tres components d’un dels grups revelació dels darreres anys a Catalunya: The Mamzelles. I Muses amb Traça hem pogut descobrir que s’amaga darrere les seves perruques negres.

Nascudes totes tres al 1990, després de participar en un concurs muscial al 2011, van publicar el seu primer CD “Que se desnude otra” (DiscMedi, 2012) produït per Miqui Puig. Després de l’èxit del seu debut i d’haver fet el popular anunci del “Envàs on vas“, a finals de l’any passat, han publicat el seu segon disc “Totem” (DiscMedi, 2014), molt esperat pels seus seguidors. Una evolució marcada per la seva edat, però també per la seva experiència personal.

Foto durant l'entrevista a The Mamzelles, als estudis de Catalunya Ràdio.

Foto durant l’entrevista a The Mamzelles, als estudis de Catalunya Ràdio.

Reflexives i defensores del paper de la dona, això és el que més caracterítza “Totem” i, en definitiva, The Mamzelles. “Als principi ens deien que érem feministes, però sempre deiem el mateix; el que fem és defensar el que és nostre. Encara queda molt per fer”, ens expliquen les Paules.

I en aquesta entrevista Muses amb Traça descobrim tot el seu rerefons, els orígens d’aquestes noies que estan trencant barreres i, fins i tot, les sorprenem amb una cosa “que necessitaven”. No us perdeu l’entrevista i el regal que ens dediquen al final, un fragment de la seva cançó “Cry” dedicada a Muses amb Traça!

Podeu escoltar l’entrevista complerta al programa de Muses amb Traça dedicat a la música.

I aquí us deixem el vídeo per si voleu veure-la en imatges! No us ho perdeu!

Galeria de fotos: