PROGRAMA 5 – CINEMA

Muses amb Traça torna amb el 5è programa dedicat al CINEMA!

Ens agrada sorprendre, per això, hem donat el tret de sortida a una nova secció dins el programa: “El Retrat“. En ella, us presentem a Arantxa Zunzunegui, productora de Fausto Producciones: l’exemple d’una dona que defuig la rutina. Després, entrevistem a Neus Ballús, directora de la pel·lícula “La Plaga” i guanyadora de quatre premis Gaudí el passat 2014, que farà un recorregut per la seva experiència com a dona en el món del cinema. Finalment, també hem assistit a la 23ª Mostra Internacional de Films de Dones a Barcelona, on hem parlat amb una de les seves organitzadores, Marta Nieto, que ens explicarà les raons per les quals va sorgir aquest festival i quins són els resultats que s’han aconseguit. Igualment podreu gaudir l’entrevista a Adele Tulli, directora del documental “Menopausa Rebel” i de la seva protagonista, Therèse Clerc, fundadora de la Maison Baba Yaga. Totes dues ens ajudaràn a entendre la vellesa femenina d’una altra manera.

Llums, claqueta i…ACCIÓ!

Notícies relacionades:
El Retrat: Arantxa Zunzunegui
– Neus Ballús: “La figura de la dona com a cineasta ha estat sempre tapada”
La 23ª Mostra Internacional de Dones arriba a Barcelona
Dones, càmeres i… ACCIÓ!
El Retrat, la nova secció de Muses amb Traça

Neus Ballús: “La figura de la dona com a cineasta ha estat absolutament tapada”

Muses amb traça vam entrevistar a la directora Neus Ballus. / Font: Muses amb Traça

Muses amb traça vam entrevistar a la directora Neus Ballús. / Font: Muses amb Traça

Nascuda a Mollet del Vallès al 1980, Neus Ballús es va convertir en notícia després de l’edició de l’any passat dels Premis Gaudí per haver guanyat 4 guardons amb la pel·lícula La Plaga: Millor Direcció, Millor Pel·lícula, Millor Guió i Millor Muntatge. És a dir, va guanyar els 4 premis que es podrien considerar més importants. Però Neus Ballús és molt més que aquests premis.

Aquesta directora, guionista i productora ens explica a Muses amb Traça com va descobrir la seva passió pel món del cinema i, en concret, pel cinema més compromès amb la societat, però també ens explica la seva experiència en aquest món on sempre s’hi han tingut homes com a referents. “Rarament una noia es veu encoratjada per la societat a ser directora de cinema”, destaca Ballús, qui creu que la societat té més assumida la idea de l’home director que no pas la dona com a  directora de cinema.

Sincera i molt reveladora, Muses amb Traça l’entrevistem a la seu de la seva productora, El Kinògraf, a Barcelona. Si voleu saber més sobre ella, no us perdeu l’entrevista al programa que dediquem al cinema. També podeu escoltar el programa especial del Dia de la Dona, on utilitzem una de les declaracions de Neus Ballús com a exemple per la taula rodona.

I aquí us deixem l’entrevista complerta per si voleu veure-la en imatges!

La 23ª Mostra Internacional de Dones arriba a Barcelona

Des de la creació del cinema, la majoria de les pel·lícules han estat dirigides per homes. Poc a poc, van sorgir dones que reivindicaven els seu desig de crear i produir films, però en molts casos no se’ls va reconèixer aquest dret. La 23ª Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona té com a objectiu visibiltizar a aquestes dones que avui dia intenten fer-se un lloc en aquest món.

Segons Marta Nieto, una de les organitzadores del festival, sorgit l’any 1992, no només pretenia donar a conèixer creacions cinematogràfiques femenines sinó que també volia mostrar imaginaris més propers a les dones, ja que “si el 85% de les pel·lícules que estan ara a la cartellera estan dirigides per homes, moltes vegades les històries, els personatges, els guions i els imaginaris que s’hi reflecteixen no acaben de satisfer aquest 51% de la població

Per tercer any, la Mostra s’estendrà al llarg de tot l’any i comptarà amb recursos com Mostra-distribucions, un projecte destinat a emetre films que permeten reflexionar sobre temes relacionats amb polítiques de gènere, com és el cas de Menopausa Rebel dirigit per Adele Tulli i protagonitzat per Thèrése Clerc, fundadora de la Maison Baba Yaga.

Si voleu saber més detalls sobre la Mostra Internacional de Films de Dones, teniu el nostre cinquè programa que dediquem al cinema a la vostra disposició!

El Retrat, la nova secció de Muses amb Traça

Muses amb Traça estrenem una nova secció al programa. El Retrat és l’espai on et donarem a conèixer els noms d’algunes dones que potser no havies sentit abans però que per la seva feina i esforç, per la seva forma de vida i pel seu talent val la pena descobrir. Nosaltres ja les tenim fitxades i els seguirem la pista de molt a prop.

Dones, càmeres i… ACCIÓ!

Font: Mostra Internacional de Films de Dones

Font: Mostra Internacional de Films de Dones


Alice Guy (1873-1968)
Un any després que els germans Lumière fessin públic el seu cinematògraf, Alice Guy, de nacionalitat francesa, va decidir rodar una pel·lícula sobre una idea pròpia: La fée aux choux. D’aquesta manera, Alice es va convertir en la fundadora del cinema com a narració cultural i la primera dona en tot el món a exercir aquest ofici. Pionera i referent en la producció de les primeres pel·lícules sonores, va dirigir més de 600 pel·lícules de tots els gèneres, entre les quals s’inclou el primer film en la que tots els protagonistes eren negres. Avui dia, continua sent la única dona que ha dirigit el seu propi estudi cinematogràfic.
 
 
Font: El País

Font: El País

Frederica Sagor Maas (1990-2012)
Es va iniciar en el món del cinema adaptant la novela de Percy Marks, L’Edat de Plàstic. Filla d’immigrants jueus i estudiant de periodisme, va començar a treballar l’any 1923 com assistent d’edició a l’oficina de Universal Pictures. Els seus guions van servir en molts casos per donar a conèixer a nombroses estrelles d’aquella època com Constance Benett o Greta Garbo. A les seves memòries, Sagor Maas va descriure com va ser l’evolució del cinema des de la seva experiència i va denunciar la misoginia i la discriminació que va patir coma dona en la indústria del cinema, concretament a Hollywood, als anys vint.
 
Font: Taringa

Font: Taringa

Marilyn Monroe (1926-1962)
Norma Jean, o més coneguda com a Marilyn Monroe, no només va esdevenir la icona de la feminitat del segle XX, sinó que es va convertir en un referent de la rebel·lia de la dona. Marilyn  es va donar a conèixer gràcies a les fotografies que Henrik Manukyan li va fer a la fàbrica on treballava. L’actriu va aconseguir una gran reputació amb pel·lícules com Els senyors les prefereixen rosses o El Príncep i la Corista, on interpretava papers de dones innocents i ingènues. Res més lluny de la realitat, ja que ella es caracteritzava per ser una ànima lliure, que feia el que volia quan volia, sense preocupar-li el que pensaria la gent.  Malgrat viure una vida plena d’insatisfaccions personals, Marilyn Monroe es va convertir en el símbol de l’erotisme femení i del poder de les dones.
 
Font: Bore Bug

Font: Bore Bug

Audrey Hepburn (1929-1993)
De bellesa fràgil i gran elegància, Audrey Hepburn va ser una de les icones dels anys 50 de Hollywood i una de les actrius més premiades i reconegudes del cinema occidental. Hepburn va començar actuant en diverses obres teatrals musicals i en algunes campanyes de moda. L’èxit va arribar amb Vacances a Roma, on interpretava a una princesa europea que s’enamorava d’un periodista nord-americà. Aquest paper li va permetre guanyar l’Òscar. També, gràcies als seus ulls grossos, l’esguard sorprès i l’aspecte infantil, Audrey Hepburn va suposar una revolució en els cànons de bellesa d’aquella època.
 
Font: Minorias Creativas

Font: Minorias Creativas


Isabel Coixet (1960)Directora de cinema, guionista i publicista. Isabel Coixet ha cultivat aquestes tres professions amb traça i talent. La seva relació amb el món del cinema va començar com a crítica de pel·lícules a la revista Fotogramas. Després de gravar alguns curtmetratges, va debutar l’any 1986 amb el film Massa vell per a morir jove. No seria fins deu anys més tard que aconseguiria l’èxit amb Coses que no et vaig dir mai. A partir d’aquí va recol·lectar èxit rere èxit, amb pel·lícules intenses i humanes, com La meva vida sense mi, protagonitzada per Sarah Polley. Els premis  Ciutat de Barcelona, Goya i Sant Jordi són alguns dels galardons que ha rebut Isabel Coixet per la seva trajectoria cinematogràfica.
 
 
Si voleu saber més curiositats cinèfiles, no us perdeu el programa de Muses amb Traça dedicat al cinema.

Chelo Chacartegui: “Moltes de les decisions que s’adopten tenen un fort impacte sobre les dones”

En motiu del Dia del treballador entrevistem Chelo Chacartegui és professora de Dret del Treball i de la Seguretat Social de la Universitat Pompeu Fabra.  Vam parlar amb ella perquè ens expliqués què hi ha al darrera de la bretxa salarial entre homes i dones. A més a més, ens va donar el seu punt de vista sobre quin és el tractament de gènere que apareix en els mitjans i ens va explicar quins drets i eines tenen les treballadores per denunciar qualsevol tipus de discriminició en l’àmbit laboral. No us podeu perdre aquesta entrevista tan interessant!

Laura Borràs: “A una dona sempre se li pregunta com compagina la vida familiar amb la laboral”

Laura Borràs, directora de la Insititució de les Lletres Catalanes. Font: Hermeneia

Laura Borràs, directora de la Insititució de les Lletres Catalanes. Font: Hermeneia

Laura Borràs, actual directora de la Institució de les Lletres Catalanes, és una apassionada de la literatura i de la reivindicació dels drets de la dona. Llicenciada en filologia catalana, doctora en filologia romàncica i professora a la Universitat de Barcelona des de 1995, ha publicat llibres, articles i treballs sobre diversos àmbits culturals, com el cinema o el teatre. La seva activitat literària li ha permès ser guardonada amb diversos premis, com la Distinció de Jove Investigador de la Generalitat de Catalunya.

En aquesta entrevista per a Muses amb Traça, Borràs explica les desigualtats de gènere que encara existeixen en el món de la literatura. També reivindica la representació femenina en tots els àmbits, com en els jurats de certàmens poètics o literaris, i ens parla de com la maternitat i una professió encara es considera incompatible en la vida de les dones.

Notícies relacionades:
– Sant Jordi 2015
Programa especial: Dia Internacional de les Dones 2015
Taula rodona: especial Dia de la Dona. Quin és el paper dels mitjans de comunicació?