Charlotte Cooper (1870-1960)
La tennista britànica es va convertir en la primera dona a aconseguir un or olímpic quan l’any 1900, en els Jocs Olímpics de París, hi va començar a haver participació femenina, tot i que només en les categories de golf i tennis.
Lilí Álvarez (1905-1998)
És, sens dubte, una de les esportistes més polifacètiques. A més de guanyar tres Wimbledon consecutius i dos Roland Garros com a tennista va practicar també esquí, equitació i alpinisme. No només això sinó que l’espanyola va fer de periodista política amb articles per al diari britànic Daily Mail.
Teresa Perales (1975-actualitat)
Un bon exemple de superació de tot tipus de barreres. Als dinou anys, va quedar paraplègica però lluny de rendir-se, la saragossana s’ha convertit en tot un referent de la natació després de guanyar fins a 22 medalles paralímpiques i haver participat en quatre cites dels Jocs Paralímpics. Perales no para, actualment continua preparant-se i entrenant per participar en els pròxims jocs de Río de Janeiro.
Speed Sisters (en actiu des de 2005)
Són el primer equip d’automobilisme totalment format per dones que competeix professionalment a Palestina. Si això sol ja no era prou polèmic, fa un parell d’anys encara van aixecar més veus de queixa en acceptar la primera integrant de l’equip amb hijab. Ara per ara, s’està produint un documental sobre aquest grup de noies que desafien els prejudicis de la seva societat i les dificultats que això els suposa tant en l’àmbit personal com en el professional.
Laia Sanz (1985-actualitat)
La pilot barcelonina ha estat cinc vegades guanyadora del Dakar, tota una fita; i és que si els esports en general ja estan impregnats d’una aura masculina, els esports a motor són, probablement, aquells en què es fa més evident aquesta desigualtat. Podeu veure l’entrevista que li vam fer des de Muses amb Traça en què ens va explicar com li afecta a ella aquest estigma.
Si voleu saber més sobre elles, no us perdeu el programa de Muses amb Traça dedicat a l’esport.