Fi de la 1a temporada però… les Muses NO marxem de vacances!

Estiu és sinònim de vacances, de relax i de molta, però molta platja. És temps de matins amb bona música, tardes de lectura pausada i de passejades nocturnes per aprofitar l’aire fresquet.

Però per a les Muses, l’estiu és l’oportunitat perfecte per fer un balanç del que ha estat una temporada fantàstica i plena de sorpreses. Poc a poc, hem vist com el nostre projecte, sorgit del no-res, ha anat agafant forma. Per això, volem donar les gràcies a totes aquelles persones que ens han ajudat a que Muses amb Traça sigui una realitat: totes les entrevistades, col·laboradors i seguidors que ens han mostrat el seu suport durant aquests mesos. Muses amb Traça va néixer amb moltes ganes de menjar-se el món i pensem que ara, ho estem aconseguint.

D’aquesta manera, l’activitat de les Muses NO para. Cada setmana (sense excepció!) us portarem alguna recomanació literària, musical o d’alguna exposició. Farem un petit seguiment de les nostres protagonistes durant aquests sis programes de la primera temporada per a que no els hi perdeu mai la pista!

Estigueu atents a les nostres xarxes socials, tan a Facebook,  Twitter, com Instagram perquè us anirem deixant pistes sobre les novetats (que són MOLTES!) de la segona temporada de Muses amb Traça!

PROGRAMA 6 – PINTURA

Avui arriba el nostre sisè programa sobre PINTURA!

Primer, us explicarem en “El Retrat” qui és Judit Canal, una jove que s’està fent un lloc en el sector de la Il·lustració. Tot seguit, entrevistarem a Carmen Maín, una pintora amb un estil molt personal i trencador, que ens donarà la seva visió sobre el món de l’art i el paper que hi juguen les dones. També, ens permetrà reflexionar sobre què és el que considerem una obra artística. Per tancar, us presentem dues gal·leries, l’Espaiart i El Quatre, dirigides per dones emprenedores que ens mostraran una altra vessant de la pintura.

Si teniu curiositat, us convidem a que escolteu el nostre darrer programa d’aquesta temporada!

Aquesta és Judit Canal, una jove promesa il·lustració. / Font: Muses amb Traça

Entrevistem a la pintora Carmen Maín. / Font: Muses amb Traça

Carmen Maín al seu estudi de Guadalajara, Madrid. / Font: Muses amb Traça

Detall de la gal·leria Espaiart de S’Agaró (Girona). / Font: http://imasoespaiart.wix.com/imaso

Interior de la gal·leria El Quatre de Barcelona.

Notícies relacionades:
– El Retrat: Judit Canal
– Carmen Maín: “Jo no he notat que em tractin diferent per ser dona, però al llarg de la història de l’art la dona ha estat invisibilitzada”
– Allà on es viu l’art
– La història pintada per dones

Carmen Maín: “Jo no he notat que em tractin diferent per ser dona, però al llarg de la història de l’art la dona ha estat invisibilitzada”

Entrevistem a la pintora Carmen Maín al seu estudi de Guadalajara. / Font: Muses amb Traça

Camen Maín (Guadalajara 1989) és una jove pintora de només 25 anys que s’està obrint camí en el món de l’art. Tot i que de petita no havia pensat mai en dedicar-se a la pintura, un cop va entrar de visita a la Facultat de Belles Arts de Madrid, ho va veure clar: aquell era el seu lloc.

Gran defensora de tot allò “analògic”, no només s’ha dedicat a la pintura més tradicional, sinó que també ha innovat creant animacions audiovisuals amb quadres. Com si d’una stop-motion es tractés, pinta un quadre i el fotografia, per després tornar-n’hi a pintar un altre on tot es desplaça tímidament el dibuix per tal de crear el moviment.

Així és com prepara les animacions de quadres, Carmen Maín. / Foto: Laura Bernis

Carmen Maín pintant una de les seves obres actuals. / Foto: Laura Bernis

Si voleu saber més d’ella no us perdeu l’entrevista amb imatges en exclusiva del seu estudi de Guadalajara, on ens vam traslladar per poder entrevistar-la, però també gaudireu d’imatges sobre els seus projectes que l’han portat a exposar, fins i tot, a Londres! Sabieu que hi ha un vaixell pintat per ella navegant pel riu Tàmesi? Si mireu el vídeo de l’entrevista podreu saber més sobre la trajectòria d’aquesta jove, però gran artista que ens ha cautivat, però que també ens anima a reflexionar sobre l’evolució del paper de la dona en la pintura i de com s’ha de lluitar per seguir els teus somnis en el complicat món de l’art.

Si voleu saber més sobre Carmen Maín no us perdeu l’entrevista completa al programa de Muses amb Traça dedicat a la pintura.

I aquí us deixem el vídeo per si voleu veure-la en imatges!

Galeria d’imatges:

Allà on es viu l’art

Imma Masó, propietària de la gal·leria Espaiart de S’Agaró (Girona). / Font: http://imasoespaiart.wix.com/imaso

Les gal·leries d’art són un element bàsic per els pintors. És el lloc on els artistes poden exposar la seva obra i donar-la conèixer al món. Un exemple es l’Espaiart, situada a la població de s’Agaró a la Costa Brava i dirigida per Imma Masó.

Imma va conectar amb l’art des de ben petita i mai va tornar a parar. La idea d’obrir una gal·leria va sorgir per l’acumulació de pintura i per el desig de intentar obrir-se camí en aquest àmbit. A les seves obres s’hi poden veure influències de les corrents actuals, però alhora es tracta d’un estil totalment original. Un dels elements que el fa únic és que l’espectador té un paper clau en el procés de creació de la obra.

Masó se sent afortunada per no haver trobat mai cap tipus de problemes en aquest sector pel fet de ser dona, encara que asumeix que a les altes esferes si deu haver-hi discriminació, ja que no hi ha cap artista femenina.

Un altre model de gal·leria és El Quatre, al cor de la ciutat comtal i oberta des de fa 29 anys. La seva propietaria, Rosa Ferrer, és una dona decidida i riallera que va decidir obrir el local quan la seva vida va donar un gir inesperat. Rosa té clar quin és l’objectiu principal d’aquest espai i dona la cara pels seus artistes i escultors. Pero, de vegades la seva condició de dona li dificulta la feina perquè molts no es creien que ella fos la encarregada i directora de la gal·leria.

Si voleu saber-ne més d’aquestes dues dones i les seves gal·leries, escolteu nostre darrer programa de la primera temporada!

La gal·leria Espaiart de S’Agaró (Girona). / Font: http://imasoespaiart.wix.com/imaso

Exterior de la gal·leria El Quatre de Barcelona.

Detall de la gal·leria Espaiart de S’Agaró (Girona). / Font: http://imasoespaiart.wix.com/imaso

Interior de la gal·leria El Quatre de Barcelona.

El Retrat: Judit Canal

Coneixeu les il·lustracions de Judit Canal? D’on treu el temps per pintar si cada dia va a Barcelona a estudiar disseny de moda? Escolteu el nou programa de Muses sobre pintura per saber més coses sobre la Judit!

La història pintada per dones

Font: Viquipèdia

Artemisia Gentileschi (1593-1654)
Filla d’un dels primers pintors en ser considerats caravaggistes per la seva gran adaptació a l’estil del pintor italià. Artemisia aportava als seus quadres un gran rigor artístic al dibuix que, juntament amb la forta accentuació dramàtica que va inserir, va convertir-se en una de les dones més influents del caravaggisme a Nàpols. Segons Bàrbara Longhi, pintora i amiga de Gentileschi, “Artemisia era la única dona d’Itàlia que sabia alguna cosa de pintura”.
 
 

Font: biografiasyvidas.com

Frida Kahlo (1907-1954)
Pintora i poetessa mexicana, que va contribuir a la formació d’un nou tipus d’identitat per a la dona, basat en el seu caràcter autosuficient i trets físics eminentment masculins. Tal com molts dels seus biògrafs afirmen, Frida va ser objecte i subjecte de la seva obra pictòrica i poètica. Els elements expressionistes i surrealistes van marcar la seva obra, marcant un abans i un després en les obres de grans pintors com Picasso.
 
 

Font: keane-eyes.com

Margaret Kane (1927)
Artista nord-americana de gran repercussió mediàtica, va iniciar la seva obra sota diversos noms com Peggy Doris Hawkins, Peggy Ulbrich, MDH Keane y Margaret McGuire. Es dedica principalment als retrats de dones, nens i animals domèstics, als que dóna el seu toc característic al dotar-los d’ulls excessivament grans. Tim Burton, director de cinema, va dirigir al 2014 la que va ser la seva biografia més fidel.

Font: paulabonet.com

 
Paula Bonet (1980)

Il·lustradora valenciana nascuda a Vila-real amb un gran recorregut en el món de la exposició de la seva obra pictòrica. Amb dos llibres al mercat de la seva pròpia autoria i il·lustració, col·labora amb diversos diaris de tirada nacional, en temes d’escenografia i cartellera.
 

Font: agenjo.cat

Rosa Agenjo (1955)

Doctora i professora de Belles Arts de la Universitat de Barcelona, va començar a pintar de molt joveneta. Li inspira la tradició catalana i la cultura flamenca, una barreja d’elements que fa de la seva obra un clar reflex d’una vida dedicada cent per cent a l’art. L’ensenyança és per a ella una forma més d’expressió, que li dóna un punt afegit a la feina artística que fa.
 
Si després d’aquest repàs històric us heu quedat amb ganes de saber-ne més, us recomanem el nostre sisè programa dedicat a la pintura i la il·lustració!

Quan les dones no són la prioritat

http://rcdespanyolfemfanclub.blogspot.com.es/

Mentre celebrem el triplet del Barça altres coses passen al món del futbol. A vegades sembla que aquest esport es limiti als quatre equips principals que juguen els caps de setmana per TV3 o Canal+, i no coneixem altres equips fins que la seva realitat ens toca de prop.

Potser és per això, o potser perquè el futbol femení interessa més aviat poc, que el primer equip femení de l’Espanyol està, des de fa un parell de dies, condemnat a morir. L’Espanyol va reunir les jugadores per comunicar que no disposen dels 100.000€ que suposaria garantir els sous d’aquestes i dels tècnics durant la propera temporada. L’any 2014 es va aprovar que el sou mínim d’un jugador (home) de la lliga BBVA era d’uns 129.000€ anuals. Així doncs, un jugador de l’Espanyol cobraria més del que necessita l’equip femení sencer durant una temporada.

Sigui per la raó que sigui, les jugadores d’un dels equips femenins amb més títols ja ha perdut l’entrenador pel futur inestable que els espera, ja que a partir d’ara, si l’equip vol continuar existint, s’haurà d’autofinançar. Les jugadores veuen el futur fosc: “Anirà a pitjor. Volen eliminar-ho [l’equip] i en comptes d’això, el que fan és que s’autodestrueixi”.

El futbol és més que un Barça i un Madrid. Hi ha gent que viu aquest esport tant com els jugadors estrella. No valdria la pena equilibrar una mica més la balança i que noies com les de l’RCD Espanyol poguessin viure del que fan tan bé?

Notícies Relacionades

–I a tu, ¿què et van dir quan vas començar?

 

PROGRAMA 5 – CINEMA

Muses amb Traça torna amb el 5è programa dedicat al CINEMA!

Ens agrada sorprendre, per això, hem donat el tret de sortida a una nova secció dins el programa: “El Retrat“. En ella, us presentem a Arantxa Zunzunegui, productora de Fausto Producciones: l’exemple d’una dona que defuig la rutina. Després, entrevistem a Neus Ballús, directora de la pel·lícula “La Plaga” i guanyadora de quatre premis Gaudí el passat 2014, que farà un recorregut per la seva experiència com a dona en el món del cinema. Finalment, també hem assistit a la 23ª Mostra Internacional de Films de Dones a Barcelona, on hem parlat amb una de les seves organitzadores, Marta Nieto, que ens explicarà les raons per les quals va sorgir aquest festival i quins són els resultats que s’han aconseguit. Igualment podreu gaudir l’entrevista a Adele Tulli, directora del documental “Menopausa Rebel” i de la seva protagonista, Therèse Clerc, fundadora de la Maison Baba Yaga. Totes dues ens ajudaràn a entendre la vellesa femenina d’una altra manera.

Llums, claqueta i…ACCIÓ!

Muses amb traça vam entrevistar a la directora Neus Ballus. / Font: Muses amb Traça

El Retrat d’Arantxa Zunzunegui

Entrevistem a Thérèse Clerc, protagonista de “Menopausa rebel”. / Font: Muses amb Traça

Adèle Tulli, directora de “Menopausa rebel”. / Font: Muses amb Traça

Notícies relacionades:
– El Retrat: Arantxa Zunzunegui
– Neus Ballús: “La figura de la dona com a cineasta ha estat sempre tapada”
– La 23ª Mostra Internacional de Dones arriba a Barcelona
– Dones, càmeres i… ACCIÓ!
– El Retrat, la nova secció de Muses amb Traça

Neus Ballús: “La figura de la dona com a cineasta ha estat absolutament tapada”

Muses amb traça vam entrevistar a la directora Neus Ballús. / Font: Muses amb Traça

Nascuda a Mollet del Vallès al 1980, Neus Ballús es va convertir en notícia després de l’edició de l’any passat dels Premis Gaudí per haver guanyat 4 guardons amb la pel·lícula La Plaga: Millor Direcció, Millor Pel·lícula, Millor Guió i Millor Muntatge. És a dir, va guanyar els 4 premis que es podrien considerar més importants. Però Neus Ballús és molt més que aquests premis.

Aquesta directora, guionista i productora ens explica a Muses amb Traça com va descobrir la seva passió pel món del cinema i, en concret, pel cinema més compromès amb la societat, però també ens explica la seva experiència en aquest món on sempre s’hi han tingut homes com a referents. “Rarament una noia es veu encoratjada per la societat a ser directora de cinema”, destaca Ballús, qui creu que la societat té més assumida la idea de l’home director que no pas la dona com a  directora de cinema.

Sincera i molt reveladora, Muses amb Traça l’entrevistem a la seu de la seva productora, El Kinògraf, a Barcelona. Si voleu saber més sobre ella, no us perdeu l’entrevista al programa que dediquem al cinema. També podeu escoltar el programa especial del Dia de la Dona, on utilitzem una de les declaracions de Neus Ballús com a exemple per la taula rodona.

I aquí us deixem l’entrevista complerta per si voleu veure-la en imatges!

La 23ª Mostra Internacional de Dones arriba a Barcelona

Des de la creació del cinema, la majoria de les pel·lícules han estat dirigides per homes. Poc a poc, van sorgir dones que reivindicaven els seu desig de crear i produir films, però en molts casos no se’ls va reconèixer aquest dret. La 23ª Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona té com a objectiu visibiltizar a aquestes dones que avui dia intenten fer-se un lloc en aquest món.

Segons Marta Nieto, una de les organitzadores del festival, sorgit l’any 1992, no només pretenia donar a conèixer creacions cinematogràfiques femenines sinó que també volia mostrar imaginaris més propers a les dones, ja que “si el 85% de les pel·lícules que estan ara a la cartellera estan dirigides per homes, moltes vegades les històries, els personatges, els guions i els imaginaris que s’hi reflecteixen no acaben de satisfer aquest 51% de la població”

Per tercer any, la Mostra s’estendrà al llarg de tot l’any i comptarà amb recursos com Mostra-distribucions, un projecte destinat a emetre films que permeten reflexionar sobre temes relacionats amb polítiques de gènere, com és el cas de Menopausa Rebel dirigit per Adele Tulli i protagonitzat per Thèrése Clerc, fundadora de la Maison Baba Yaga.

Si voleu saber més detalls sobre la Mostra Internacional de Films de Dones, teniu el nostre cinquè programa que dediquem al cinema a la vostra disposició!