Escola Memory: Un espai on la música, la dansa i el teatre són els protagonistes

224_LogoL’Escola Memory es va inaugurar l’any 1992 a Barcelona per oferir a les persones on espai on poder desenvolupar la dansa, el cant, la música i el teatre, de text o musical. El centre seguía el model del famós centre Performing Arts La Guardia de Nova York i ràpidament es va convertir en un lloc sense precedents a Catalunya i a Espanya.

angels ok

Àngels Gonyalons actriu i directora de l’Escola Memory. / Font: Muses amb Traça

Una de les seves fundadores i actuals directores, Àngels Gonyalons, assegura que intenten “mantenir un equilibri entre la part del negoci que s’ha de mantenir, el rigor i la professionalitat” i afegeix que els profesors de la Memory “són persones en actiu, perquè això és un ofici i un ofici on millor se n’aprenen es al costat dels mestres que el fan”.

També Àngels Gonyalons, que compagina aquesta tasca de directora amb la faceta d’actriu, explica que l’objectiu de l’Escola no és només posar a l’abast dels artistes una formació acadèmica, sinó formar “actors i públic, que en sàpiguen, però pel que fa als actors formem actors per fer teatre […] perquè aquesta és la manera de prestigiar al gènere, la gent moltes vegades creu que cantant ja en te prou, i probablement n’haurà tingut prou per treballar, però no es fa així una carrera”.

Actualment, l’Escola Memory, situada al c/ Valencia, 293, s’ha consolidat com a centre de formació integral per a adults, joves i nens, convertint-se en referent d’actors, cantants i ballarins.

No us perdeu la crònica de l’Escola Memory que vam fer al programa de Muses amb Traça dedicat al teatre.

Anna Bertran: “La gent necessita més que mai riure”

Anna Bertran, una de les actrius de "Polònia. El Musical" / Font: Muses amb Traça

Anna Bertran, una de les actrius de “Polònia. El Musical” / Font: Muses amb Traça

Anna Bertran és una actriu catalana nascuda al 1983 a Vilamaniscle, un petit municipi de l’Alt Empordà. Des de ben petita ja va començar a rebre cases de teatre al Casino Menestral de la seva localitat. I és que l’Anna des de sempre ha tingut una gran vocació pel teatre.

Quan ja tenia 19 anys, va anar a viure a Barcelona on es va continuar formant a l’escola Nancy Tuñón i a l’Estudi de Txiqui Berraondo i Manuel Lillo. Així mateix, també va estudiar coaching actoral al Col·legi del Teatre de Barcelona i va aprendre el món dels clowns amb Jango Edwards, Merche Ochoa i Sergi Estebanell.

Poc a poc, Anna Bertran ha anat apareixent a nombroses obres de teatre, sèries televisives i, fins i tot cinema, però la faceta que l’ha fet més reconeguda entre el públic català és la seva feina d’imitadora al programa televisiu “Polònia” (TV3), amb papers tant característics com el de Bibiana Ballbé, Muriel Casals o l’Infanta Elena de Borbó.

Actualment, es troba fent l’obra “Polònia. El Musical”, al teatre Poliorama de Barcelona, on està tenint una gran rebuda pel públic. Precisament, en aquest teatre, és on Anna Bertran ha rebut a Muses amb Traça i on hem pogut parlar amb ella més a fons sobre la seva trajectòria, però també sobre quin és el paper actual de l’humor per explicar coses series: “estem vivint un moment tant bèstia que el que fa falta és catarsis perquè la societat pugui veure el que passa i poder-ho canviar”. Així mateix, aquest gènere teatral, l’humorístic, segons Bertran, comença a tenir més noms femenins reconeguts per tothom, tot i que “ha costat molt, però com en tots els àmbits”.

Podeu escoltar l’entrevista complerta al programa de Muses amb Traça dedicat al teatre.

Però també us deixem el vídeo de l’entrevista que li vam fer al teatre Poliorama, amb regal inclòs: Anna Bertran ens imita a Bibiana Ballbé per Muses amb Traça. No us ho perdeu!

Sònia Moll: “Sovint m’he sentit encasellada pel fet de ser dona”

Sònia Moll

Font: Núvol

Sònia Moll va nèixer a Barcelona al 1974 i és una filologa, poeta i traductora catalana. De pare menorquí i mare xilena Sònia Moll s’ha convertit en tot un referent poètic en panorama actual.

A part de la seva vessant com escriptora, Sònia Moll ha treballat com a professora de català per a adults i com a correctora i assessora lingüística. Precisament, mentre treballava en una editoral, al departament de poesia, fou el moment en que, després d’haver llegit tants manuscrits, va tenir la idea començar a escriure poesia: “vaig pensar i si ho provo? I ho vaig provar”, ens explica entre rialles.

El temps li ha donat la raó a aquella intuició. Amb diversos premis darrera les espatlles, Moll ha publicat un llibre juvenil “L’últim estrip d’aire” (1998), un recull de proses poètiques, “Creixen malgrat tot les tulipes” (2013) i dos llibres de poemes, “Non si male nunc” (2008) i “I Déu en algun lloc” (2014). Aquest darrer l’ha publicat recentment després d’una multitudinària presentació a la Llibreria Laie de Barcelona que va comptar amb la presentació a càrrec de Laura Borràs, directora de la Institució de les Lletres Catalanes, i Antoni Clapés.

MUSES 4

Foto durant l’entrevista a Sònia Moll, als nostres estudis de ràdio. / Font: Muses amb Traça

Puntual, a les 9 del matí del 28 de novembre, Sònia Moll va arribar als nostres estudis de UPF Ràdio, per presentar-nos el seu darrer llibre “I Déu en algun lloc i vam aprofitar per intentar descobrir més coses sobre aquesta poeta. Encara creu que existeix una “invisibilització” de la dona, no només des del punt de vista social, sinó també per “una falta de legitimació de la paraula de les dones”, la qual ens explica que ella també ha notat en alguna ocasió, sentint-se encasellada per certes etiquetes imposades.

Podeu escoltar l’entrevista complerta al programa de Muses amb Traça dedicat a la poesia.